La jutge argentina que va acceptar incorporar el cas de la desaparició de Federico García Lorca a la investigació que tira endavant pels crims del franquisme, ha sol·licitat a Espanya l'enviament de documentació sobre la detenció i mort del poeta, tal com han confirmat fonts judicials. María Servini de Cobria va remetre un exhort a la Justícia espanyola en el qual sol·licita que li siguin enviades còpies certificades de documents, relatius a García Lorca, de la Tercera Brigada Regional d'Investigació Social de la Prefectura Superior de Policia de Granada.

Aquesta documentació ha d'estar en mans del Ministeri de l'Interior espanyol, segons fonts judicials consultades per Efe a Buenos Aires. La magistrada argentina va demanar així mateix a Espanya còpia de qualsevol altra «documentació que obri en els arxius relativa a la detenció i l'homicidi de García Lorca». El cas del poeta ha estat incorporat a la causa que porta endavant Servini de Cobria, qui investiga delictes de lesa humanitat comesos pel franquisme entre juliol de 1936 i juny de 1977.

La denúncia per la desaparició de García Lorca va ser presentada a l'abril passat davant la Justícia argentina per l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH). En la denúncia es fa esment del document de la Prefectura Superior de Policia de Granada, datat el 9 de juliol de 1965, i ara la jutgessa argentina vol tenir còpies certificades de la documentació per poder donar-li valor legal.

Aquest document assenyala, segons la querella, que García Lorca va ser afusellat costat d'una altra persona i defineix al poeta com «socialista i maçó». D'acord amb el document, l'agost de 1936, García Lorca es trobava a Granada, fins on havia arribat dies abans des de Madrid, ciutat on residia, i en el lapse de pocs dies es van practicar dos escorcolls al seu domicili.

Després d'aquests escorcolls Lorca es va refugiar a casa dels seus amics, els germans Rosales Camacho, vinculats per la seva afiliació al moviment Falange als rebels aixecats en armes contra el Govern de la República. Allí va romandre fins a la seva detenció, que el document en qüestió situa entre els últims dies de juliol i els primers d'agost de 1936 i que es va produir amb una ordre procedent del Govern Civil.

Jurisdicció universal

Les fonts judicials argentines consultades han explicat que Servini de Cobria investiga aquest cas sota el «principi de jurisdicció universal», que té rang constitucional a l'Argentina i que li dóna la potestat a la Justícia del país sud-americà d'investigar causes de crims de lesa humanitat que no siguin investigats en les jurisdicció on els fets van ocórrer. «Si l'Estat on els fets van ser comesos no investiga un delicte de lesa humanitat, com van ser els crims del franquisme -dins d'un pla sistemàtic, generalitzat i deliberat d'eliminar a partidaris de la República-, la jutgessa té potestat d'investigar perquè no està sent investigat a Espanya», han indicat.