Un equip d'arqueòlegs ha trobat una dent i un fragment de parietal d'un nen neandertal d'entre 7 i 9 anys d'edat a la cova de les Teixoneres a Moià, on per primera vegada s'han localitzat fòssils d'un homínid, amb una antiguitat de 50.000 anys. En una roda de premsa celebrada ahir a les coves, els arqueòlegs del Centre Nacional d'Investigació de l'Evolució Humana (CENIEH) i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van subratllar la importància del descobriment d'aquestes peces de fa 50.000 anys, ja que no és freqüent trobar restes humanes en jaciments arqueològics pleistocens.
La campanya d'excavació d'aquest any a la cova de les Teixoneres ha estat rellevant, segons els arqueòlegs, ja que, a més d'una important quantitat de restes faunístiques i indústria lítica recuperats, s'ha localitzat la dent de llet d'un nen neandertal que va viure fa més de 50.000 anys a la zona del Moianès. En concret, es tracta d'un caní inferior que presenta un elevat grau de desgast i que s'estima que podria correspondre a un infant d'entre 7 i 9 anys d'edat, cosa que cobra una gran importància perquè en el registre prehistòric europeu figuren restes de diversos nens de diferents edats, però el nombre de canins inferiors és molt escàs.
La dent manté encara tota l'arrel, la qual cosa indica que no va caure per causes naturals normals, com per exemple el reemplaçament dental. A aquesta troballa se li suma el descobriment d'un fragment de parietal que també podria pertànyer a un nen. Les dues peces obren ara noves perspectives en la investigació en el jaciment per conèixer qui van ser els seus habitants.
El responsable de l'excavació, Jordi Rosell, va explicar que la companya que va descobrir la dent la va identificar de seguida i llavors "tots ens vam quedar callats perquè ja vèiem el que teníem entre les mans". Després d'enviar les fotos corresponents es va confirmar la troballa i després va aparèixer el parietal, concretament divendres al vespre. Ara caldrà revisar tots els petits fragments de crani que també s'han trobat i que segurament pertanyen al mateix individu.
En el cas del caní, l'estudi detallat ha de permetre conèixer el gènere de l'infant i ajudar a entendre com es produïa el pas des de la infància a la pubertat entre els membres d'aquesta espècie humana. A més, es podran fer estudis paleogenètics per veure les relacions de filogènia dels grups humans del Moianès amb els habitants de les regions europees del mateix període.
La troballa de la peça dental ha estat confirmada pel professor José María Bermudez de Castro, del CENIEH, i per la doctora María Martinón-Torres, de la University College de Londres. Els arqueòlegs esperen que en les pròximes campanyes d'excavacions puguin trobar noves restes que permetin descobrir com va arribar l'infant, un dels pocs neandertals trobats fins ara a Catalunya, a les coves de Moià
Una regió de gran valor
La cova de les Teixoneres forma part del complex de les coves del Toll, conegudes per contenir un important registre de la presència de neandertals a la regió de la Catalunya central. Els estudis que s'estan portant a terme entre l'IPHES, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i el CENIEH estan obtenint dades molt significatives per entendre com van evolucionar els ecosistemes a la zona en funció dels canvis climàtics i com les poblacions del paleolític mitjà eren capaces d'adaptar-se als constants canvis, segons van comentar els codirectors de l'excavació.
La campanya d'excavació d'aquest any en la cova de les Teixoneres s'està desenvolupant entre el 5 d'agost passat fins a dimecres que ve, 24 d'agost. La importància científica que està adquirint el jaciment ha permès comptar amb investigadors de diferents institucions espanyoles, així com d'altres països.
Els estudis en aquests jaciments formen part d'un projecte d'investigació titulat "Compartint l'Espai: la interacció entre homínids i carnívors en el nord-est Peninsular",finançat per la Generalitat i dirigit per Ruth Blasco, investigadora del CENIEH, Jordi Rosell (IPHES-URV) i Florent Rivals (ICREA-IPHES).
