Al'edat de 88 anys i a la seva població de Palafrugell morí el passat dia 18 d'agost l'Emili Juanals, conegut, també, com en «Miliu». Pot ben dir-se que visqué sempre al redós de la música, especialment la de cobla.

Nasqué en una família de músics, el seu pare, Lliberat Juanals, fou durant uns anys component de La Principal de la Bisbal i d'ell aprengué les primeres lliçons musicals. Estudià posteriorment amb els mestres Sirés i Civil.

La seva primera orquestra fou l'Emporitana de Verges el 1940, el 1951 entrà a l'Orquestra Maravella, com a trompetista. Havia estudiat aquest instrument amb el conegut Josep Miralda.

El 1954 fundà el conjunt Tropicana i ja el 1956 la Cobla-Orquestra Costa Brava, que amb el temps en seria director musical i representant. En el camp de la composició ha escrit prop de 200 sardanes, música per a esbarts i havaneres.

Fou una persona, amable, cordial, de bon humor, amic de tothom, com ho demostra a les dedicatòries de les seves sardanes a familiars, amics, entitats... Rebé diversos homenatges per part dels sardanistes, com a Sant Hilari Sacalm i Tossa de Mar, entre altres.

Reposi en pau, l'amic Emili, mentre serven el seu record.

aplec de peralada

Peralada es prepara per celebrar aquest diumenge el que serà el seu 44è Aplec de la sardana. El marc és realment deliciós i ombrejat: els jardins del castell que foren dissenyats el 1877 pel cèlebre arquitecte i paisatgista Francesc Franois Duvillers (1807-1881). Les cobles participants seran: Ciutat de Girona, Mediterrània i Bisbal Jove que interpretaran les sardanes en sessions de matí i tarda.

A destacar que les tres cobles interpretaran conjuntament la composició de Josep Serra i Bonal (Peralada, 1874-Barcelona 1035) Peralada, la seva població natal. Aquesta sardana és ben identificativa de la vila i l'Aplec s'ha convertit en una festa molt arrelada.

Josep Serra fou també fundador de la cobla La Principal de Peralada el 1890, que aviat es va convertir en una de les capdavanteres de Catalunya en aquella època de represa cultural i musical.

aplec de santa maria de besora

Santa Maria de Besora és un municipi de la comarca d'Osona dins de la subcomarca del Bisaura, entre Sant Quirze de Besora i Vidrà. El municipi és petit, no arriba als dos-cents habitants i està tocant a la carretera que uneix els pobles descrits, és arreglat i curiós, de molt bona estada, sobretot en els mesos estiuencs. Demà dissabte tenen l'Aplec en la seva quinzena edició. Les ballades seran al Pal de Teia, a partir de 2/4 de 7 de la tarda, amb les cobles La Principal del Llobregat i Jovenívola d'Agramunt. Destacant la interpretació de la sardana El castell de Besora, que serà tocada per les dues cobles i que els oferí el mestre Miquel Tudela.

FESTA DE LLIURONA

Lliurona és un poble de l'Alta Garrotxa que quedà abandonat durant la dècada dels seixanta com a conseqüència de la crisi del carbó, però fa més de trenta anys que torna a tenir vida. Entre el 1982 i el 1983 es repoblà una mica. Lliurona havia estat una població ben important amb rector i escola, actualment pertany al poble d'Albanyà. Cada any el darrer diumenge del mes d'agost celebren la seva Festa del Roser, i cada any són moltes les persones vinculades al lloc o que els agrada l'indret que hi acudeixen, ?actualment hi ha una bona carretera.

A partir de les 9 del matí ja hi ha un esmorzar popular, a les 11 sardanes que interpretarà la cobla Osona, també cada any alguna persona filla o molt vinculada al lloc llegeix el pregó, en aquesta ocasió anirà a càrrec dels germans Carrera, fills d'en Martí i la Rosa de can Sala. Seguirà la missa i un dinar popular, per acabar la festa amb un ball popular que oferirà en Manelic de Pera. Una festa entranyable, plena de records d'altres èpoques, ben lluny de les de festes actuals i del brogit de les discoteques. Un dia relaxant i molt emotiu.

APLEC DEL FAR

Dalt d'un espadat, entre les comarques de la Selva i la Garrotxa, pertanyent al bisbat de Vic hi trobem el santuari de la Mare de Déu del Far , documentat el 1269. S'hi venera una imatge gòtica de la Mare de Déu, d'alabastre, del segle XV. Té una presència dominant el campanar de torre, del 1720, que va ser afectat per un llamp el 1754. El conjunt va ser restaurat i rehabilitat l'any 1970.

Cada darrer diumenge del mes d'agost celebren la festa, serà, per tant, diumenge que ve. Hi ha actes religiosos, d'esplai, i una ballada de sardanes a 2/4 de 5 de la tarda, amb la cobla Genisenca.