Un equip d'investigadors ha identificat el púlsar més lent detectat fins al moment -estrella de molt alta densitat formada exclusivament per neutrons-. La descripció d'aquesta troballa es publica a la revista The Astrophysical Journal Letters, en un article liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Segons una nota de premsa d'aquest centre, el púlsar identificat és un magnetar atrapat en els romanents d'una supernova brillant (denominada RCW103), que va explotar fa uns 2.000 anys i es troba a uns 9.000 anys llum de la Terra.
Els investigadors han identificat un potent camp magnètic al seu voltant, el que ha permès classificar com un magnetar (els camps magnètics que hi ha als magnetars són mil vegades més intensos que els dels púlsars convencionals).
Nascudes de les explosions de supernoves, les estrelles de neutrons es caracteritzen per rotar a gran velocitat i tenir una massa una mica més gran que la del Sol però concentrada en un radi d'uns 10 quilòmetres aproximadament. La seva edat es determina a partir de la velocitat de rotació, ja que a mesura que evolucionen van girant més lentament, o a partir de l'edat del romanent de les seves supernoves, en cas que sigui detectable.
La confirmació d'aquest púlsar com magnetar ha estat possible gràcies a l'observació el 22 de juny d'una erupció en banda X molt potent, típica dels magnetars, causada per la inestabilitat de les seves enormes camps magnètics. Les dades van ser confirmades per observacions dels telescopis espacials Swift, Chandra i Nustar.
Per Nanda Rea, investigadora del CSIC a l'Institut de Ciències de l'Espai (Barcelona), el descobriment revela important informació sobre els mecanismes d'alentiment que han pogut afectar aquesta estrella de neutrons des del seu naixement perquè ara, amb només 2.000 anys d' edat, presenti una rotació tan lenta. Possiblement, afegeix, es degui a la presència de material acumulat al voltant del púlsar després de l'explosió de la supernova; «El que encara no tenim clar és si aquest material continua allà en forma de disc o per contra va desaparèixer poc després de l'explosió».
L'agrupació més llunyana
D'altra banda, la NASA, en col·laboració amb altres agències, ha descobert l'agrupació galàctica més llunyana coneguda fins ara, a uns 11.100 anys llum de la Terra, una troballa que fa retrocedir la formació de les agrupacions galàctiques uns 700 milions d'anys. Aquesta agrupació galàctica, que es diu CL J1001, pot haver estat captada just després de néixer, un breu, però important estadi de l'evolució mai abans vist, segons ha informat l'agència espacial nord-americana (NASA, en la sigla en anglès) en un comunicat.
Les agrupacions galàctiques són una superestructura còsmica formada per milers de galàxies que es mantenen cohesionades per la matèria fosca i la força de la gravetat. «Aquesta agrupació galàctica no és només destacable per la seva distància, també està experimentant un creixement sobtat que no hem vist mai», explica a la nota Tao Wang, que va liderar l'estudi i pertany a la Comissió de l'Energia Atòmica i les Energies Alternatives de França (CEA).
El nucli de la CL J1001 conté 11 galàxies enormes, nou de les quals estan experimentant un increment «impressionant» en el naixement d'estrelles. En concret, aquestes estrelles s'estan formant al cor de l'agrupació galàctica a un ritme que és equivalent a més de 3.000 sols per any.
