Wim Wenders viatja de París a Aranjuez a través del diàleg d'una parella a Les beaux jours d'Aranjuez, una pel·lícula intimista i complexa amb la qual competeix al Festival de Venècia i que va rebre ahir un fred acolliment en la Mostra. Basada en una obra de l'austríac Peter Handke, Wenders canvia l'alemany pel francès -«els diàlegs sonaven més lleugers», assegura- i situa l'acció a la meravellosa casa i jardí de Sarah Bernhardt als afores de París per explicar una història «plena de qüestions eternes». Així ho va explicar el cineasta alemany en roda de premsa a Venècia, on va ser rebut com una estrella del cinema malgrat que la seva pel·lícula està lluny dels seus millors treballs. Però aquí va guanyar un Lleó d'Or el 1982 amb L'estat de les coses i això explica molt.
Després de gairebé cinquanta anys fent cinema i autor d'unes quantes obres mestres, Wenders és un dels cineastes més respectats i pot permetre's fer pel·lícules com la presentada ahir a Venècia, amb centelleigs de poesia però fallida en el plantejament.
