Siffredi confessa la seva «creu»: l'endimoniada sexualitat a 360 graus

L'actor porno italià presenta a la Mostra de Venècia un relat cru sobre la indústria de la pornografia

07.09.2016 | 07:20
Rocco Siffredi.
Rocco Siffredi.

L'actor porno Rocco Siffredi és el protagonista d'un documental presentat ahir a la Mostra de Venècia en el qual narra la seva «creu»: una sexualitat a 360 graus que l'ha portat a tenir sexe amb dones de totes les edats.

La cinta, titulada Rocco i dirigida pels francesos Thierry Damaiziere i Alban Teurlain, no competeix en el certamen, sinó que s'exposa com un -esperat i aplaudit- «esdeveniment especial».

Consisteix en un relat cru, sense embuts o escenes censurades, que intercala una sèrie d'entrevistes amb l'actor amb imatges del seu dia a dia a través de les quals es desvetllen les bambolines de la multimilionària indústria de la pornografia.

El documental arrenca amb un primer plànol del penis de Siffredi, mentre de fons s'escolta una de les seves reflexions: «La meva sexualitat és el meu dimoni».

L'autor recorda les seves primeres experiències sexuals, quan va sentir «un irrefrenable impuls a l'entrecuix» als 8 anys, i repassa els esdeveniments que han marcat la seva vida: la mort del seu germà Claudio i la relació amb la mare.

En rememorar aquesta última, Rocco fa una confessió que ni tan sols la seva dona coneixia: el dia del funeral de la seva mare va tornar a sentir aquest impuls sexual en abraçar una dona de 80 anys amiga de la seva mare que plorava després de la seva defunció. En aquell moment, narra, es va abaixar els pantalons i l'anciana li va practicar una fel·lació.

«He volgut explorar la sexualitat a 360 graus i, per això, he mantingut sexe amb noies de 18 anys i amb dones de 70 o 80», confessa Siffredi, que acumula a les seves esquenes desenes de títols des que va començar la seva carrera a la dècada de 1980.

La cinta també aprofundeix en el plànol familiar, tractant la seva relació amb els fills, els qui asseguren amb certa timidesa que no senten vergonya pel treball del pare, sinó que n'estan orgullosos.

També s'endinsa en la relació que manté amb l'esposa, l'hongaresa nacionalitzada italiana Rozsa Tassi, qui afirma que no sent gelosia: «Rocco amb mi fa l'amor, amb les altres practica sexe».

L'actor elogia la seva esposa, «una dona pura» que li ha donat una família, cosa que estava convençut que no tindria perquè «sense porno no puc viure». «No aconsegueixo gaudir d'una vida tranquil·la sense el sexe».

El documental també aborda l'àmbit professional, exhibint de manera descarnada els secrets de la indústria pornogràfica, les hores de preparació dels actors i actrius abans d'una sessió de sexe dur o els trucs als quals recorren abans de despullar-se davant la càmera.

És el mateix Siffredi qui posa a prova les actrius que passen pel seu estudi, fent preguntes sobre les seves preferències sexuals.
Però potser un dels aspectes més interessants del documental és el retrat que fa de la dona.

Dos tipus de dones

En aquest sentit es perfilen dos tipus de dones: les que s'adapten a les exigències del guió però són incapaces d'explicar la seva participació en aquest món, i les que defensen amb vehemència el seu «treball», aportant fins i tot una visió feminista.

El primer tipus de dona queda il·lustrat amb dues joves procedents de l'agència del nord-americà Mark Spiegler, que accepten sense dilació repetir una seqüència perquè «som noies Spiegler, fem sempre el que ens demanen».

L'enregistrament inclou imatges del mateix Spiegler, qui celebra davant Rocco i el seu cosí el bon estat del sector, amb guanys «rècord» els últims anys.

Per contra, l'encarregada de llançar l'al·legat feminista és l'actriu britànica Kelly Stafford, retirada després de la seva maternitat i qui defensa davant la càmera que, si es va dedicar al porno, va ser senzillament perquè va voler.

«Sóc una dona forta. La submissió no és humillant, per què hauria d'avergonyir-me si sóc jo la que gaudeixo?», destaca l'actriu, per després defensar el seu «treball» i assenyalar que haver practicat fel·lacions a 200 homes en una platja va ser com «un dia d'oficina».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cultura

Els premiats

Mathias Énard Premi literatura Ha guanyat dos premis Goncourt, el dels joves i el dels grans....

Feliç centenari, Lola Sureda

Fa uns anys no ho hauria imaginat que tindria el goig de felicitar persones centenàries i ara és...

Als oceans hi conviuen més tipus de virus dels que es pensava fins ara

Investigadors de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i de l'Ohio State University han...

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema