Un congrés internacional indaga per què la Catedral de Girona té una sola nau

Experts en història, arquitectura i altres disciplines commemoren a Girona el 600 aniversari de la consulta del 1416 que va donar via lliure al projecte per construir l'edifici més ampli del gòtic europeu, que encara avui desperta admiració

11.09.2016 | 08:37
La immensa nau única va anar engolint l´antiga catedral romànica
La immensa nau única va anar engolint l´antiga catedral romànica

La decisió de crear a Girona la nau gòtica més àmplia d'Europa va ser tan polèmica que encara avui s'escolten llegendes urbanes com la del suposat suïcidi de l'arquitecte constructor, esverat pel perill d'enderroc del monument. El simposi internacional "Obea Congrua, 1416" aportarà llum als motius que van decantar la jerarquia eclesiàstica gironina a emprendre un projecte modern i agosarat.

Una de les icògnites de la historiografia gironina podria estar a punt de ser desvetllada en el Simposi Internacional Obea Congrua, 1416, que els propers 19, 20 i 21 d'octubre posarà a discussió a Girona les raons que van portar els mestres d'obres medievals a convertir la catedral de Girona en un dels espais més fascinants de l'arquitectura gòtica, en dotar-la d'una sola nau, per comptes de les tres naus habituals a l'època.

El Simposi arriba quan es compeix el 600 aniversari de la cèlebre reunió del 23 i 24 de gener de 1416 en la qual respectats mestres d'obres medievals es van pronunciar, arriscadament, a favor de la nau única de 23 metres d'amplada que convertiria la construcció en la més àmplia de l'arquitectura gòtica de l'Europa meridional, motiu pel qual la Catedral de Girona encara avui és admirada.

El Simposi, que es durà a terme a la Facultat de Lletres de la UdG, treurà a la llum nous estudis sobre la documentació que es conserva de la reunió del 1416, que va produir-se trenta anys després d'una primera consulta celebrada el 1386 en la qual, segons algunes hipòtesi, prohoms gironins van esverar-se davant l'agosarament d'una sola nau, que podia posar en perill la solidesa de l'edifici i la integritat física dels feligresos.

En la consulta del 1386, moderada pel bisbe Berenguer d'Anglesola, el projecte d'una sola nau, malgrat que l'obra resultava més senzilla i més econòmica, i que l'església tindria més cabuda, va sortir derrotat i, en conseqüència, sota la direcció de l'arquitecte i escultor mallorquí Guillem Mori, es va iniciar la construcció del projecte més conservador de tres naus.

Dissidents carregats de raó
Però les raons dels dissidents del projecte de tres naus, entre ells el tresorer Berenguer de Font, van tenir prou força com perquè, trenta anys després, les obres pràcticament no haguessin avançat i, per desencallar un projecte tan important per a la ciutat, es va convocar la segona consulta o congrès del 1416, amb un resultat completament diferent.

En aquell congrés del 1416 hi van participar, entre altres, experts com Pere de Vallfogona, director de les obres de la seu de Tarragona, Bartomeu Gual, metres major de la seu de Barcelona, l'escultor i arquitecte Antoni Canet, el responsable de la catedral de Sant Joan el Nou de Perpinyà, Guillem Sagrera, i Antoni Antigó, mestre major de Santa Maria de Castelló d'Empúries.

Un any i dos mesos més tard, el 18 de març de 1417, després d'estudiar els informes escrits presentats pels experts, el capítol de la catedral va nomenar Antoni Canet mestre major de la seu i li va fer l'encàrrec de dibuixar el projecte de nau única i la construcció immediata del primer tram.

El projecte d'un edifici diferent, més "modern", amb un element induscutible d'originalitat, que excel·lia per la seva notorietat, i que a més resultava estructuralment més simple i donava cabuda a un major nombre de feligresos, va imposar-se finalment.

Els primers pilars tot just iniciats dels projecte de tres naus es van enderrocar i les obres de la primera i segon crugia de la nau única es van executar entre els anys 1420 i 1426, sota la doble direcció d'Antoni Canet i Guillem Bofill.

La gran volta gòtica única va anar embolcallant progressivament l'antiga catedral romànica, que en aquells moments va perviure mentre es construïa la nova, com mostra la il·lustració de Jordi Sagrera.

De l'antiga Catedral romànica avui en queda la Torre de Carlemany, a mode de contrafort de la nau unica, i el claustre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cultura

Els premiats

Mathias Énard Premi literatura Ha guanyat dos premis Goncourt, el dels joves i el dels grans....

L´alcadessa de Lampedusa i la Fundació Mona, premis LiberPress 2016

L´alcadessa de Lampedusa i la Fundació Mona, premis LiberPress 2016

Els guardons, que arriben a la 18a edició, busquen reconèixer la tasca de persones i associacions...

Feliç centenari, Lola Sureda

Fa uns anys no ho hauria imaginat que tindria el goig de felicitar persones centenàries i ara és...

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema