L'impacte de la crisi ha estat i és tan notable i prolongat que molt aviat, si no augmenten els seus recursos, es podria parlar d'una «dècada perduda» del sistema universitari espanyol, iniciada el 2009 amb la crisi, segons conclou l'informe anual de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD). És l'advertència dels autors de l'estudi La contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament 2015, presentat ahir, i que sosté que és tan important dotar els campus de més recursos com conferir l'autonomia necessària per als seus reptes.

El vicepresident de la Fundació, Francesc Solé, va reconèixer que les universitats han anat superant la crisi amb un «esforç digne de ressaltar» malgrat les seves «limitacions», però va avisatrque els centres universitaris al món «van a tota velocitat». Va coincidir amb el coordinador del treball, Martí Parellada, en què cal «donar un cop de timó» al finançament a les universitats per revertir l'actual situació.

Des de 2009 - «quan va començar la política de reducció de transferències públiques a la universitat», segons aquests experts-el descens d'ingressos a les universitats públiques espanyoles ha estat del 17,9%, la plantilla de personal docent i investigador va caure un 6, 6% i el nombre d'alumnes ha baixat en 100.000 des del curs 2011-12 al 2014-15. A més, ha crescut l'edat del professorat universitari, ja que el 45% té 50 anys o més, per sobre del Regne Unit (40%), França (37%) i Alemanya (24%). «Hem perdut un tren?», es va preguntar Solé, que va respondre: «potser el tren s'ha relantit, però el perdrem molt probablement».

Finançament segons resultats

Per la seva banda, la presidenta de la Fundació CYD, Ana Botín, va proposar en l'acte institucional de presentació de l'informe que es vinculi el finançament de les universitats a «els progressos en els seus plans, objectius i resultats». Botín va reivindicar una estratègia per «atraure el millor professorat i al millor alumnat nacional i internacional, millorar l'estabilitat en la contractació de personal docent i investigador estrangers» i impulsar la mobilitat dels docents i la «interacció universitat-empresa». Així mateix, Botín va confiar en el desenvolupament «de tot el talent» a la Universitat, de manera inclusiva i tenint en compte al mateix temps l'excel·lència.

El president de la Conferència de Rectors (CRUE), Segundo Píriz,es va mostrar partidari de tots els canvis que condueixin a una millora, especialment en aquests moments en què, al seu parer, l'avanç de l'economia «passa pel desenvolupament d'un model productiu basat en el coneixement».

L'informe, que recorda que el curs passat hi havia 84 universitats (50 públiques), assenyala que l'abandonament en el primer any d'estudis va pujar al 22,5% en el curs 2013-14, tres punts i mig més que dos anys abans, el que es relaciona amb les polítiques de permanència d'alumnes i els preus de matrícula. Segons els experts, l'esmentada baixada de 100.000 alumnes té a veure amb la pujada de preus, la pèrdua de població juvenil i una major oferta en FP i màsters. «És difícil trobar les causes ultimes d'aquesta baixada», van afegir.

D'altra banda, l'estudi recalca que segueixen disminuint els recursos disponibles a les universitats públiques presencials, que van tenir uns ingressos de 8.529.000 d'euros en 2014 (4% menys que el 2013). La disminució de la despesa en R + D sobre el PIB a Espanya ha estat ininterrompuda, passant del 1,40% el 2010 al 1,23% el 2014, i en ensenyament superior, del 0,39% al 0,35% en el mateix període.