Penso que parlar d'en Xevi Serinyà no retruny tant les pedres com si diem en Xevi «de l'Stein». Després d'aquesta petita presentació crec que ja puc anar pel dret.

Són centenars les persones joves o adultes, famosos, artistes, comerciants, escriptors, mossens, polítics, alcaldes, presidents de la Generalitat i molts més que podrien explicar les mil i una d'en Xevi. Per un únic motiu: el coneix tothom.

Ens en podrien dir de grosses i petites, de bones i no tan bones, d'increïbles o impensables, com la del passat 29 de març, quan al voltant de les 7 de la tarda un home es llançava des del pont de Pedra de Girona, cosa que va generar una notable expectació. Ell, que es trobava allà parlant amb un conegut, s'hi va tirar al darrere per la part del quiosc de la Nuri, per intentar auxiliar-lo. L'home va acabar morint i en Xevi, ingressat al Trueta. L'hem tingut tres mesos de baixa. He pensat que valia la pena que se sabés, ja que aquest és un exemple clar de com és en Xevi, sempre disposat a ajudar els altres.

Penso que és de les persones que ha fet de tot, ajudant tothom qui el necessitava, tant si li demanen com si no. Mai té un no, ja sigui per col·laborar en campanyes de prevenció de l'alcohol, fent de reclam de disfresses, repartint propaganda, exercint de model, de cuiner, en campanyes electorals, amb els gegants o a la botiga al carrer. Allà on hi ha cacau o gresca segur el trobareu.

Conec en Xevi d'ençà que era un vailet. Sent un marrec venia a vendre'm loteria del col·legi de la Mare de Déu del Carme, amb la Dolors i en Lluís, els seus professors. Des d'aleshores, ha tingut al seu costat persones que han fet d'ell un home. Malgrat els entrebancs i els problemes als quals ha hagut de fer front al llarg de la seva vida, mai ha defallit i ha seguit endavant. Tots coneixem aquest Xevi feliç i rialler, que sempre saluda tothom, però ell també necessita ser estimat com tots nosaltres i ho ha aconseguit. En Xevi al cel hi té una mare, la Lourdes, que mai l'abandona. Aquí té una casa, l'Stein, té mames, papes, tiets, tietes, cosinets, amics, amiguetes... gent que ens l'estimem i ell ho sap.

El temps passa per tot, encara que a vegades no ho sembli. En Xevi ens ha fet 50 anys i com diu ell, tot i que li falta algun cabell, «oi que no ho semblo», mirant-se de cap a peus. No Xevi, encara ets com un nen.

El passat 14 d'agost, en Xevi va fer els anys, però demà dijous, dia 15 de setembre, li han organitzat una festa al restaurant Mizuna Thai, on espero que tota aquesta família que té repartida per arreu del planeta no li falleu i estigueu al seu costat, perquè ell no ens falla mai. Crec que és un deure de molts gironins de seny posar-se en contacte amb aquest restaurant de Girona (situat al carrer Riu Guell núm. 60) per demanar que us informin sobre els detalls de l'esdeveniment.

Xevi, et desitjo que tinguis un dia molt i molt feliç. Que el somni d'anar a Disney es faci realitat. I ara que la gent ens arriba a centenària, desitjo que d'aquí a 50 anys, que jo sí que no hi seré, tornin a preparar una gran festa per a en Xevi, un gironí molt estimat. Feliç aniversari!