La missió Gaia de l'Agència Europea de l'Espai (ESA), dotada amb dos telescopis d'altíssima precisió, ha començat a desentranyar el laberint de l'Univers i a llançar un torrent de dades que contribuiran a entendre l'origen i l'evolució de la galàxia. Gaia es va llançar el 2013 i finalitzarà la seva missió en l'any 2017, i durant aquest període de recopilar la informació necessària per crear un mapa complet de més de 1.000 milions d'estrelles, que es publicarà previsiblement a finals de l'any que ve. Ahir es van fer difondre per la comunitat científica les primeres dades de la missió, amb dades molt precises d'uns dos milions d'estrelles.

Per subratllar la rellevància d'aquestes dades i l'eficiència que està demostrant la sonda van comparèixer ahir diversos responsables de l'ESA a les instal·lacions del Centre Europeu d'Astronomia Espacial que l'Agència té a la localitat madrilenya de Villanueva de la Cañada. El director de Ciència de l'Agència Europea de l'Espai, Álvaro Giménez, va subratllar que Gaia serà la pedra angular per conèixer l'origen, la composició i l'evolució de l'univers, però també algunes de les lleis de la física que «apuntalen» el seu funcionament.

Durant els cinc anys que durarà aquesta missió de l'ESA es mesurarà la posició i la velocitat de mil milions d'estrelles, i per aconseguirho la sonda observa cadascun dels astres unes setanta vegades i subministra tal cabal de dades que permet també conèixer detalls sobre la seva brillantor, color i temperatura. Però durant la seva exploració, la càmera de Gaia -que seria capaç de fotografiar des de la Terra la cara d'una moneda dipositada a la Lluna- s'està «trobant» nombrosos i desconeguts objectes celestes, com planetes extrasolars, estrelles «fallides» que no van arribar a néixer i estrelles «marrons» o nanes.

seran el nou «punt de referència» de l'astronomia, després de trenta anys en què una gran part de la ciència s'ha basat en la informació recopilada per la missió Hipparcos. Aquella missió va aconseguir desentra?nyar molts misteris del Sistema Solar, però Gaia ampliarà el coneixement a tota la Via Làctia; «Vam conèixer el pati del nostre veí, però ara anem a endinsar-nos en el seu jardí», va assenyalar la científica Antonella Vallenari, de l'Observatori Astronòmic de Pàdua i membre del consorci internacional que s'ha creat per analitzar i processar les dades de Gaia.

Mapa precís de la Via Làctia

Amb les dades que ha començat a subministrar aquesta missió, bolcades ahir en els ordinadors de milers d'astrònoms de tot el món, es podran conèixer les diferents generacions d'estrelles que hi ha a la Via Làctia i fins i tot en altres galàxies. Serviran també per conèixer com han viatjat a través del temps i de l'espai aquestes estrelles i per aconseguir la descripció més detallada i precisa que s'hagi fet mai de l'estructura i de l'evolució de la Via Làctia.

Fred Jansen, responsable d'aquesta missió de l'ESA, considera que es tracta de «garbellar» el cel i d'obrir-se pas pel laberint de l'Univers, i va subratllar la importància de les dades, però sobretot la transcendència que el processat i l'anàlisi d'aquestes dades tindran per a la ciència en el futur.

En el Consorci internacional que s'ha creat per processar i analitzar les dades de Gaia són presents més de 450 científics de tot el món, i el seu responsable, Anthony Brown, va incidir en la transcendència del cabal d'informació procedent del cel, i sobretot dels dos milions d'estrelles més brillants i pròximes a la Terra.