Aplec de Torroella de Montgrí

El passeig de John Lennon del municipi del?Baix Empordà celebra aquest diumenge la tradicional ballada organitzada per l'Associació Continuïtat

16.09.2016 | 00:00
La Colla Continuïtat fomenta el ball de la sardana des de Torroella.
La Colla Continuïtat fomenta el ball de la sardana des de Torroella.

Un any més, Torroella de Montgrí, celebra el seu Aplec de la Sardana, que es farà diumenge vinent, dia 18, en sessions de matí i tarda al passeig de John Lennon. Enguany, l'aplec comptarà amb la participació de les cobles Foment del Montgrí, Tres Vents i La Principal de Cassà. Coincidint amb l'Aplec es realitzarà també el Concurs de Colles Sardanistes corresponent al Campionat de Catalunya. Gran Final B i Campionat Territorial de les Comarques Gironines. A 2/4 de 12 matí. Així una de les viles de més arrelament sardanista viurà la seva gran diada dedicada a la nostra dansa.
El 1981 neix l'Agrupació Colla Continuïtat, amb la voluntat de fer cursets per a l'ensenyament de la sardana a Torroella de Montgrí. Aquell mateix any ja va participar en les Trobades Sardanistes Infantils. Més tard es va establir el nom actual d'Associació Sardanista Continuïtat. L'objectiu inicial es va ampliar amb la creació de colles sardanistes a partir de 1984, l'Esbart Montgrí el 1989, i la participació en l'organització de l'aplec de la sardana de Torroella des del 1993. L'objectiu principal de l'Associació és la difusió de la sardana i les danses tradicionals catalanes, treballant amb la mainada i el jovent.

aplec a lloret de mar
L'Ermita Les Alegries de Lloret de Mar roman molt proper a la platja, té alguns elements romànics, del segle XI, però ha estat molt reformada. La darrera reforma data del 1914. Cada any a principis de setembre s'hi celebra l'Aplec, que enguany tindrà lloc aquest diumenge, dia 18.
El 1991 es va inaugurar una nova imatge a la fornícula de la façana principal. Als afores de Lloret de Mar, situat al km núm. 1 de la carretera C-63 (Lloret de Mar / Vidreres), s'hi ha d'aparcar el cotxe al voral de la carretera, de manera força precària, i on hi ha «...una capelleta a peu de carretera amb una imatge d'alabastre a l'interior...». Aquí comença un petit camí per on continua, a peu, durant uns metres, fins a arribar al davant de l'església. En la jornada d'aquest diumenge, hi haurà la tradicional missa, un dinar popular i sardanes de matí i de tarda, a càrrec de la cobla del Col·legi de Santa Maria de Blanes.

Aplec a l'Ermita de la Salut de Sant Feliu de Pallerols
La gent de la Garrotxa i el Collsacabra tenen molta devoció a aquesta Mare de Déu. Enclavada al terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, a 1.028 metres d'altitud, el santuari gaudeix d'una balconada esplèndida amb vistes a la vall d'Hostoles, la Vall d'en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l'Alta Garrotxa. El conjunt es troba en la cruïlla de l'antic camí d'Olot a Rupit i a Vic.
Conegut des de l'any 1642 amb el nom de la Font de la Salut, a causa de la presència d'aigües miraculoses. Joan Carbonés, un pagès de Sant Pere Sacosta (les Planes), va col·locar una imatge de la Mare de Déu a una cova perquè protegís els habitants de la zona de tempestes i d'aiguats, que els malmetien les collites. La imatge que s'hi venera és una còpia de guix, posada l'any 1939, després de la Guerra Civil.
Diumenge és l'Aplec a més de la celebració de la missa, que per cert es duu a terme cada diumenge, hi haurà una ballada de sardanes amb la cobla Osona, a les 5 de la tarda.

FESTA-APLEC?DE?SANT?
FERRIOL
Un poble petit d'habitants, però immens de territori, va des de Besalú, fins a l'altra banda de la muntanya al Santuari del Collell, enmig l'església de Sant Ferriol, mig destruïda, que a poc a poc es va refent. Es tractava d'un santuari pobre, sembla del segle XII; que se sostenia sobre l'adhesió continuada de gent senzilla. Sant Ferriol fou obra dels seus devots, i entre ells no hi havia poderosos que escripturessin els seus donatius, sinó pagesos i artesans, de Besalú i de la rodalia, que hi deixaven petites almoines. Més endavant fou parròquia i ara molt desballestat es refà. Diumenge hi ha l'Aplec que congrega molta gent de les rodalia, amb missa i sardanes matí i tarda per la cobla Baix Empordà.

La Dansa o Gala de
Campdevànol
La Gala de Campdevànol és representativa d'antigues danses cerimonials. El seu origen es troba en el traspàs de càrrecs de les pabordies del Roser, un relleu que es feia al setembre per la festa del Roser. També, s'ha vist la dansa com una representació del dret de cuixa del senyor feudal amb les noies de la població, una interpretació romàntica inspirada en el llegendari del Comte Arnau. La primera referència escrita de la dansa la trobem el 1888 al diari El Ripollès.
Vet aquí, puix que els pròxims dies on Campdevànol celebra llur festa major, entre els actes i les sardanes, es ballarà un any més la tradicional Dansa o Gala Actualment és una dansa tancada, en la que són de gran importància tots els aspectes musicals, coreogràfics i també històrics, socials i estètics. La dansa és molt elegant i és un tret que la caracteritza. Es ballarà el diumenge i el dilluns. La importància per la gent de la població queda patentada que la plaça principal del poble, és dedicada a la Dansa.

Aplec de Sant Maurici
de Caldes de Malavella
El 22 de setembre és la festivitat de Sant Maurici i fidels a la tradició a Caldes de Malavella van fins a l'Ermita a celebrar-ho i a dansaire el ball de l'Hereu Riera. Segons explica la llegenda, l'Hereu Riera, fill d'una de les famílies rurals més riques de l'Empordà, anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava, va rebre la notícia que la seva promesa, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap al seu poble per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diuen que Déu l'escoltà i guarí la noia. L'Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d'alegria, la qual se segueix ballant actualment, en esbarts i aquesta diada davant la capella. La part musical anirà a cura de la cobla Ciutat de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cultura

Vinculen el consum d´ibuprofèn a problemes cardíacs

Els antiinflamatoris no esteroides com l'ibuprofèn i el diclofenac estan lligats a un major risc...

Emoció a Temporada Alta amb l´estrena de l´obra del Lliure sobre la Lleva del Biberó

Emoció a Temporada Alta amb l´estrena de l´obra del Lliure sobre la Lleva del Biberó

L'obra de Lluís Pasqual posa en marxa una programació de cent espectacles, que es veuran durant...

El festival Temporada Alta programa 61 propostes de dramatúrgia catalana

El festival Temporada Alta programa 61 propostes de dramatúrgia catalana

Lluís Pasqual aixeca avui el teló al Teatre Municipal amb l'espectacle sobre la Lleva del Biberó...

El Lliure estrena a Girona «l´homenatge que no s´ha fet mai» a la lleva del biberó

El Lliure estrena a Girona «l´homenatge que no s´ha fet mai» a la lleva del biberó

Lluís Pasqual assaja aquests dies al Teatre Municipal l'espectacle inaugural del festival...

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema