Girona Cultura-Estiu 2016 és un programa de l'Area de Cultura de l'Ajuntament de Girona. Un centenar de pàgines que informa sobre els actes culturals gironins d'aquests mesos d'estiu. M'ha sorprès el gruix d'activitats. I l'afany de cobrir molts espais culturals oberts a molta gent. Des de les Arts escèniques fins al Festival Internacional de Mapping . No tot té el mateix valor, fins alguns escassos aspectes amaguen un toc de modernitat innecessari, però és un programa per agrair.
Precisament per agrair i felicitar he fet menció d'aquesta guia cultural, però he pensat fer-hi una petita observació, curiosa, inhabitual, que pot interessar. Es tracta del següent: en les activitats musicals, especialment el Festival de Nit Clàssica, he comptat deu sessions en centres de culte, especialment a la Catedral, a Sant Pere de Galligants, antic monestir, al Claustre del Monestir de Sant Daniel i al Claustre de la Catedral. El contingut d'aquestes activitats és «d'una enorme bellesa». Onades de realisme estètic, contingudes i reverberades per pedres que han vençut el temps amb centenars d'esdeveniments d'una vibració religiosa, que ha modulat l'ànima gironina amb la «pulcritud espiritual» de l'art fet pregària.
I el temps modern reclama immergir-se, també, en la bellesa que convergeix amb la Veritat, la Bondat i el Ser. La directora Mireia Barrera va presentar un programa, el dia 2 de juliol, en el qual executava vuit temes, entre ells un Stabat Mater de Palestrina a vuit veus. Tots els altres textos són en llatí i cinc d'ells són pregàries a la Mare de Déu. Marc Minkowski, director dels Musiciens du Louvre, presenta una autèntica obra mestra del repertori universal: El Stabat Mater Dolorosa de Pergolesi. La Història no s'improvisa. No s'inventa ni es destrueix. Forma part del nostre ADN i només s'accepta o es refusa lliurement. Però sempre deixa rastre. La llibertat religiosa és una forma de respectar la Història i respectar la persona que porta en si la bellesa de la Creació i de la Redempció.
