Cada any per aquestes dates, quan han començat de nou les escoles, els instituts, el retorn a les activitats ordinàries, diem que ha començat un nou curs. Ens cal ser conscients que s'obre davant nostre un temps nou per estrenar, que haurem d'emplenar dia a dia.
Personalment, al començament de cada curs em pregunto amb quines actituds em cal afrontar aquest temps que Déu em regala. Potser per això m'ha semblat adequat comentar-vos algunes actituds que ens podrien ajudar a tots durant aquest nou curs.
-Viure en pau.
La pau és un do de Déu, que no només significa absència de violència, de guerra, d'enfrontament, sinó principalment viure intensament allò que desitja el nostre cor i que ens realitza com a persones, a nosaltres i als qui ens acompanyen en el camí de la vida. És un do que cal demanar, perquè les persones poden tenir conflictes amb el nostre entorn. La convivència és gratificant, però alhora difícil. La persona pot estar en conflicte amb Déu. La pau és estar bé amb Déu, amb les persones de l'entorn i amb un mateix. La pau és la conjunció de la llibertat humana amb la llibertat de les altres persones mitjançant l'amor i el perdó, perquè hom se sent estimat i amb força per estimar.
Si volem que la família sigui un espai de creixement per a tots;?si volem que les relacions professionals siguin ocasió de col·laboració en el bé comú i en la construcció del país;?si volem que les relacions amb els amics siguin ocasió d'enriquiment personal... si volem que la parròquia sigui la llar dels creients per viure, celebrar, créixer i oferir la fe en Jesús acollint i estimant, demanem el do de la pau al Senyor de la Pau.
-Créixer en bondat.
Viure al costat d'una persona bona és un gran tresor, perquè saps que hi pots confiar sempre, que no et farà cap tort, que sempre procura oferir-te allò que és un bé per a tu. Fins i tot quan t'ha d'advertir o aconsellar ho fa amb dolcesa i senzillesa.
Cal recordar la proposta de Jesús: «Sigueu bondadosos com ho és el vostre Pare de Cel». El llistó no pot ser més alt, però encara que només siguem una ombra del qui és la bondat, ens cal créixer en bondat [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).
