Quan el Temporada Alta va fer l'encàrrec a Lluís Pasqual d'inaugurar el festival, el director del Teatre Lliure ho va tenir clar. «Farem l'homenatge que no s'ha fet mai a la lleva del biberó, i el farem en un teatre».

El director manlleva una cita d'un professor d'història quan assegura que «els catalans parlem d'aquests temes perquè tenim mal d'enyor».

Abans de posar-se a escriure el guió, director i actors (Kompanyia Lliure) van estar-se un mes rellegint llibres i trobant-se amb testimonis vius que van estar mesos atrinxerats, entre ells alguns de la regió de Girona, com el fuster de Fortià.

«Tots expliquen que no passa ni un dia que no hi pensin i també que sabien que anaven a lluitar i que no serviria de res», detalla el director.

Pasqual reconeix que l'espectacle és una «aventura humana» que pot arribar a tothom. L'estrena d'In memoriam - La quinta del biberó serà divendres vinent, dia 30, al Teatre Municipal de Girona, i tindrà una segona funció l'endemà dissabte. Després farà gira al Lliure i al Teatre María Guerrero de Madrid, traduïda al castellà.

Un oncle de Pasqual va ser un dels milers de joves d'entre 17 i 18 anys que van formar part de la lleva del biberó, que va combatre a la batalla de l'Ebre l'any 1938. Com en molts dels casos, el seu oncle no va tornar mai a casa. Formaven part d'un exèrcit de milicians, sense formació, sense un uniforme decent i, sovint, entrenats amb pals d'escombra perquè no els havia arribat l'armament.

Alguns combatien convençuts, d'altres hi van anar per obligació o arrossegats per les famílies. El director del Lliure feia temps que tenia al cap la idea de retre'ls homenatge.

Tot va encaixar feliçment quan el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, li va demanar que inaugurés aquesta 25a edició. Fa més de tres dècades, el Lliure havia assajat i estrenat espectacles a Girona. Ara que Temporada Alta està d'aniversari pels 25 anys -i també ho està el Lliure que fa 40 anys-, Sunyer va pensar que era un bon moment per rescatar aquella tradició.

Per a Pasqual, In memoriam és un espectacle documental a base dels testimonis que han anat entrevistant i que encara queden vius. Són homes que ara ronden els 95 i 96 anys i que tenen trets en comú, va explicar ahir el director.

«Tots recorden que no parlaven de tanta por com sentien», relata.

Els joves van estar mesos atrinxerats un cop passat l'Ebre, a pocs metres dels adversaris, patint fred, farcits de polls i amb poca cosa per menjar i per beure.

«No es parlava de la mort ni de la por ni de matar, era el seu pacte d'honor», afegeix.

Els testimonis consultats serveixen d'inspiració a Pasqual per donar forma a sis personatges als quals donen vida els joves actors de la Kompanyia Lliure: Joan Amargós, Quim Àvila, Eduardo Lloveras i Joan Solé, a banda de dos actors més que s'hi han sumat com són Enric Auquer -que és empordanès- i Lluís Marquès.

Durant els assajos, un dia es va dir en veu alta una cita de la Pasionaria i un dels joves va aixecar el cap preguntant qui era, perquè no coneixia Dolores Ibarruri, la política i lluitadora comunista espanyola.

«Sovint ens diuen que es fan moltes pel·lícules o teatre sobre la Guerra Civil però realment les generacions joves no en sabem gaire res, cal seguir-ne parlant», reconeix Auquer.

No és una classe d'història

L'espectacle «no és una classe d'història» sinó que tracta de transmetre l'emoció dels testimonis que ells han pogut conèixer.

A l'espectacle no hi ha un únic llenguatge, ja que el text s'acompanya també de projeccions audiovisuals (incloses les del NODO), hi ha música en directe (música barroca de Claudio Monteverdi) i, fins i tot, s'hi mostra la diversitat de procedències dels milicians que van combatre.

Per això, els actors han hagut de fer una feina per aprendre diferents dialectes catalans. Entre les diferents procedències dels personatges hi ha Sant Pere Pescador, però també Sant Boi de Llobregat, Polinyà, Reus o també Lleida.