Cap al final d'In memoriam. La quinta del biberó, l'espectacle que divendres a la nit va inaugurar l'edició d'aquest any del Festival Temporada Alta, un dels intèrprets, ficat llavors en la pell d'un supervivent de la batalla de l'Ebre de 96 anys d'edat, demana a les persones "que puguin i que vulguin" que guardin un minut de silenci en memòria dels combatents que no van tenir tanta sort com ell i van morir a la vora del riu. Tot el públic que assistia a la funció es va aixecar i es mantenir durant un minut en un silenci respectuós, emocionat, gairebé tant com la intensa ovació que poca estona més tard saludava el final d'un espectacle tan estremidor com necessari.

Estremidor perquè In memoriam retrata de manera crua i directa les vivències del grup de joves que cap al final de la Guerra civil, quan només tenien 17 o 18 anys, van ser portats al front de l'Ebre (enganyats, perquè no els havien dit que entrarien en combat) a intentar contenir l'ofensiva de les tropes franquistes, molt més ben equipades i preparades. Allà, al costat del riu, aquells joves van quedar atrapats entre els atacs del bàndol feixista i les amenaces dels seus comandaments perquè mantinguessin les posicions; entre les bombes de la Legió Còndor i l'afusellament que els líders de les tropes republicanes tenien sempre a punt per als desertors; entre la por a una cosa i la por a una altra. La por d'aquells joves, atrapats, enganyats, maltractats i amenaçats en un entorn decididament hostil és un dels grans protagonistes del muntatge. Com ho és també la seva dignitat enmig de la desfeta, la seva voluntat de mantenir una humanitat que sembla insostenible en aquell caos.

És per això que resulta necessari, el muntatge que ha escrit i dirigit de manera brillant Lluís Pasqual, amb l'objectiu de reivindicar i mantenir viva la memòria d'aquells joves que van haver d'afron?tar contra la seva voluntat un destí que ja estava escrit i que ja se sabia que seria cruel, molt cruel.

Pasqual s'ha basat en testimonis de supervivents de la quinta del biberó per bastir el muntatge, i els mateixos actors -integrants de La Kompanyia Lliure, el planter de joves intèrprets del Teatre Lliure- s'han entrevistat amb algunes d'aquestes persones, que ara tenen 95 o 96 anys, per donar més consistència als seus personatges. I el cert és que el seu treball és convincent, enèrgic i sensible, combinant l'horror de la guerra amb els moments de distensió, que també n'hi havia.

Al seu costat , també tenen molt protagonisme a In memoriam les projeccions que reprodueixen declaracions de dirigents franquistes i republicans que evidencien com d'atrapats i de sentenciats n'estaven, aquells joves, i recreen noticiaris dels dos bàndols informant dels mateixos fets com la nit i el dia. I la música, interpretada en direc?te i amb una presència significativa de Monteverdi

In memoriam. La quinta del biberó farà temporada a partir del 14 d'octubre al Teatre Lliure de Barcelona, on s'hi estarà almenys un mes, abans de ser presentat, traduït al castellà, al Centro Dramático Nacional de Madrid. Igualment està previst que faci gira per l'Estat espanyol i també a l'estran?ger, en llocs encara per determinar. En qualsevol cas, com més gent conegui la història d'aquells joves, millor; i In memoriam és una excel·lent manera de fer-ho.