El francès Jean-Pierre Sauvage, el britànic J.Fraser Stoddart i l'holandès Bernard L. Feringa van ser guardonats ahir amb el premi Nobel de Química 2016 "pel disseny i la síntesi de màquines moleculars", segons va anunciar la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca. L'organització va reconèixer amb el guardó el treball d'aquests tres químics que han ajudat amb la seva obra a l'avanç de la nanotecnologia, a l'afany científic per desenvolupar "les màquines més petites".
Els tres premiats han desenvolupat molècules que es poden controlar i que poden exercir tasques, sempre que se'ls subministri suficient energia. L'Acadèmia de la Ciència Sueca considera que aquests avenços permetran desenvolupar noves materials, nous sensors i sistemes d'emmagatzematge d'energia. Es tracta de tres pioners de la nanotecnologia que, de procedència diferent i treballant en diferents països i universitats, han aconseguit desenvolupar màquines moleculars diminutes. El primer pas cap a una màquina molecular la va donar Sauvage en 1983 quan va aconseguir concatenar dos anells moleculars. El 1991, Stoddart va aconseguir combinacions més complexes i sobre les quals es tenia més control i el 1999 Feringa es va convertir en el primer a construir un motor molecular.
El francès Jean Paul Sauvage, nascut a París el 1944, ha desenvolupat bona part de la seva carrera científica en el seu país. El 1971 es va doctorar a Estrasburg, on avui és professor emèrit i director d'investigació emèrit del Centre Nacional d'Investigacions Científiques francès (CNRS). L'àrea d'investigació de Sauvage i el seu equip està relacionat amb la tipologia i les màquines moleculars, així com la fotosíntesi artificial. Entre els èxits del grup hi ha la síntesi de molècules d'anells entrellaçats i nusos moleculars, els sistemes rotatoris i oscil·lants i els músculs artificials a escala nanomètrica. Sauvage va entrar al CNRS com a investigador en 1971 i es va convertir en director de recerca del centre el 1979, ja que va ocupar fins al 2009. Va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor francesa en l'any 200 i ha rebut, entre altres, el premi Luigi Tartufari de l'Acadèmia Nacional dels Lincei (Itàlia), la medalla Blaise Pascal de Química o l'RB Woodward.
Stoddart té vinculacions universitàries gairebé a tot el món i el seu full de vida publicat a la web de la seva universitat arriba a les 66 pàgines. Durant la seva carrera ha rebut nombrosos premis tant al Regne Unit com als Estats Units, com la Medalla Davy de la Societat Reial de Química, la Medalla Nagoya d'or, o el Cope de la Societat Americana de Química. Ha publicat 1.080 articles científics i format a més de 500 estudiants des llicenciats a postdoctorats i en els últims 25 anys ha estat un dels químics que "ha obert un nou camp en la química" pel seu treball en el reconeixement molecular, en paraules de la Universitat de Northwestern. El 2007, el britànic The Sunday Times va afirmar que Stoddart "és a la nanotecnologia el que J.K. Rowling és a la literatura infantil".
Per la seva banda, l'holandès Bernard Lucas Feringa, conegut en l'àmbit científic com Ben Feringa, va néixer a Barger-Compascuum en 1951 i és professor de Química Orgànica des de 1988 a Groningen, universitat en la qual es va doctorar en 1978. La seva investigació és tan excepcional que està considerat com un dels químics "més creatius i productius del món", segons la Universitat de Groningen, que destaca els seus variats èxits en els camps de la síntesi orgànica, la catàlisi, la química supramoleculars i la nanotecnologia.
Entre els premis que acumula, destaquen l'Spinoza de l'Organització Holandesa d'Investigació Científica, la medalla Van't Hoff de la Universitat d'Amsterdam, la medalla Marie Curie o el Cope Scholar Award de la Societat Química Americana.
