Giuseppina Nicolini · Alcaldessa de Lampedusa

«Aquest any han arribat 10.000 clandestins a Lampedusa però els turistes no han vist res»

"Com ha de ser de gran el cementiri de la meva illa?". És la pregunta que va fer l'alcadessa de Lampedusa a les institucions europees. Giuseppina Nicolini ha rebut aquest dijous a l'Auditori de Girona el premi Liberpress Catalunya 2016.

14.10.2016 | 12:30
«Aquest any han arribat 10.000 clandestins a Lampedusa però els turistes no han vist res»

Combativa i dolça alhora, Giuseppina Nicolini revela a l'entrevista detalls de la vida quotidiana a la petita illa de Lampedusa (menys de sis mil habitants) davant una excepcionalitat que sembla que ha vingut per quedar-se: l'arribada de desenes de milers de persones de l'Àfrica i del Pròxim Orient forçades a abandonar els seus països amb la roba que porten posada. La diminuta illa, situada més a prop de les costes d'Àfrica que d'Itàlia, viu d'una economia turística que no s'ha vist alterada pel fenomen. L'alcaldessa no cau en la fredor de les estadístiques i s'emociona quan parla dels immigrants perquè no oblida que rere cada rostre batega una ànima humana.

Girona és una ciutat turística. Com afecten a una economia eminentment turística com la de l'illa de Lampedusa les onades de refugiats?
El primer que vull dir és que aquest any hem augmentat en un 36% la presència de turistes, quan l'increment de mitjana a Itàlia ha estat del 10%. Els turistes no veuen res.

Per tant, l'arribada de milers de refugiats no espanta el turisme?
No. Si deixéssim córrer els refugiats pel carrer com vagabunds, òbviament seria un problema, i això havia passat a l'illa quan eren inexistents les polítiques d'acollida. Com al Pas de Calais, a França, el nostre és un cas semblant. Tenim mitjans d'acollida.

Com gestiona Lampedusa l'arribada massiva de clandestins?
A Lampedusa van passar coses molt tràgiques, com el naufragi del 3 d'octubre de 2013, amb més de 360 víctimes mortals, però també coses boniques, com l'arribada del papa Francesc, que va visitar-nos poc abans del naufragi per mostrar al món el drama dels refugiats. Ell és, en efecte, un dels més grans i lúcids estadistes del nostre temps. Per tant, el mèrit no és exclusivament meu. He rebut ajuda.

Els fets del 3 d'octubre fins i tot tenen entrada a la Wikipèdia. La tragèdia pot servir per despertar consciències?
És clar. I precisament per aquesta raó jo vaig voler que la televisió filmés els taüts. No volien que ningú veiés les fileres de caixes de morts, però jo vaig dir que sí s'havien de mostrar. Calia mostrar al món 366 taüts. Al fons del mar ningú sap quants morts hi ha, però com que no els veu ningú, no passa res.

Hi ha estimacions?
En aquests anys alguns han calculat que al fons del mar hi ha 30.000 morts, però segur que en són més. Les sepultures sota el mar la gent no les veu, en canvi, la foto de 366 taüts va fer la volta al món.

Quants immigrants arriben cada any?
Aquest any la xifra s'ha reduït a la meitat respecte de l'any passat. Som prop de 10.000 pels més 20.000 de l'any passat.

Quants d'aquests arriben cadàver?
Aquestes xifres corresponen a immigrants vius, però és cert que poden arribar morts. Ahir [dimecres 5 d'octubre] hi va haver 30 morts per un naugragi al sud de l'illa, però no els van portar a Lampedusa. Els van portar a Sicília perquè el cementiri de Lampedusa no té més espai.

Els naufragis es produeixen prop de l'illa de la qual vostè és alcaldessa?
Això ha canviat. Hi han ajudat programes com l'europeu Mare Nostrum, que ja no existeix, però es fan accions de socors a càrrec de la Guarda Costera italiana i també en fa l'agència europea Frontex.

Vostè ha conegut personalment immigrants quan arriben a l'illa?
Oh, sí.

I què volen?
Tenir una vida, tenir una possibilitat. Això volen. Els veus arribar de les barques o de les embarcacions de goma que poden portar com a màxim 20 persones però van carregades amb 120 persones. Veus baixar dones embarassades amb un altre nen als braços. Entens que si tinguessin una altra opció no posarien els seus fills en aquestes gomes sense quilla.

Què fan per acollir tota aquesta gent quan n'arriba un munt de cop i volta?
Tenim un centre d'acollida que ha fet el Ministeri italià. Són uns pavellons sense gaire espai, però podem gestionar la primera acollida.

El centre té bones condicions?
Sí. El fet és que té només 400 places. El problema és quan arriben mil refugiats. Què podem fer amb els altres 600 que queden fora?

I què fan amb ells?
L'important és que siguin transferits aviat. Van a Sicília, al centre d'acollida de Sicília, i allà esperen i esperen el permís d'estada, esperen el dret d'asil... Aquest any a Sicília ja han arribat 140.000 persones.

140.000 persones! La xifra correspon a tota una ciutat gran sencera!
A Itàlia hi ha el mateix problema que hi ha a Europa. El nord d'Itàlia no vol acollir refugiats. Fan coses absurdes. En un municipi de la Toscana n'havien de portar cinquanta i van dir que no. Per cinquanta!

Espanya tampoc en vol.
Ho sé. Però Barcelona sí que en vol rebre. Si fem un recompte, Itàlia té 8.000 municipis. Això vol dir que només que cadascun rebés 15 persones ja tindríem distribuïdes 150.000 persones. Si fem l'extrapolació a Europa, no representaria gairebé res per a cada municipi. Alemanya ha acollit quasi un milió de sirians. Ho ha fet!

I el turisme a Lampedusa viu aliè a aquesta realitat?
Com li deia, els turistes no veuen res. Està tot organitzat. Quan arriben refugiats hi ha metges, la policia, membres del Frontex, voluntaris... Els que tenen malalties infeccioses, com sarna, són separats. Arriba gent traumatitzada, dones embarassades amb perill d'avortar. Aquests casos tots són atesos. Com que Lampedusa no té hospital, en cas d'urgència tenim un helicòpter que els porta a Sicília, a Palerm. La resta passen al centre d'acollida.

Què hem de fer a nivell global davant d'aquesta tragèdia que alguns han qualificat d'holocaust dels nostres dies?
Hem de canviar-ho tot. Hem de canviar la política d'asil. Si una persona demana ajuda ha de tenir dret d'asil. Nosaltres reconeixem els drets fonamentals de l'home. Hem d'aconseguir que la gent que ho necessita arribi de manera segura i legal.

Què més hem de fer?
Hem de canviar les polítiques de migració. No és possible que a Europa no es pugui entrar en aquest moment per cap indret, però en canvi Europa sigui plena d'immigrants clandestins que són explotats amb feines pagades en negre. Per tant, tenim necessitat de la força de treball dels immigrants, i els hem de fer entrar legalment. Almenys aquells que calguin, que entrin legalment. Podem acollir tothom? No. Però sí els que facin falta.

I tercer?
Hem d'aturar la venda d'armes als països en guerra, perquè les guerres generen els pròfugs. I també hem de finalitzar la depredació de les riqueses naturals d'aquells territoris. No podem continuar gaudint a costa del treball de la mainada i les dones d'aquells països. Són les polítiques occidentals les que determinen els motius de la migració.

Hem de tenir mala consciència els habitants del món ric?
I com no? Hi ha una hipocresia gegantesca. Som nosaltres que els hem empès a fugir, però alcem murs perquè no vinguin. És una follia. Nosaltres som els que tenim capacitat per entendre que això és una bogeria, per entendre que l'hem errat. L'hem errat pel que fa a ells però també l'hem errat pel que fa a nosaltres. La crisi, la nova pobresa, són fills del mateix error.

Quin és l'error?
Un desenvolupament malalt.

Té nom aquest error?
Capitalisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema