Els Marrecs de Salt aixecaran, per primer cop, un castell dins la Catedral de Girona. Serà el dia 1 de novembre, després de la tradicional pujada d'un castell per les escales del temple que es fa durant les festes de la ciutat.
Aquesta serà només una de la vintena d'activitats organitzades per commemorar el 600è aniversari de la nau gòtica de la Catedral.
Enguany fa sis segles que el capítol va reunir, l'any 1416, dotze arquitectes, la majoria mestres d'obres catedralicis, perquè oferissin la seva opinió sobre com s'havien de continuar els treballs.
Enlloc s'havia construït una nau amb una amplada de gairebé 23 metres i hi havia el temor que s'esfondrés. Tot i que aleshores set dels arquitectes van advocar per un projecte més conservador de tres naus, el bisbe i el capítol es van decantar finalment, el 1417, pel projecte més agosarat: construir la volta gòtica més ampla del món.
"Crec que va ser una decisió presa per la voluntat de transcendir", va afirmar ahir el bisbe de Girona, Francesc Pardo.
Apostar per una sola nau significava decantar-se per un dels projectes arquitectònics més arriscats i innovadors de l'època a Europa. Una decisió avui àmpliament celebrada perquè ha llegat un edifici admirat per la singularitat d'una nau de 34 metres d'alçada per 23 d'amplada.
Pardo, que va participar ahir en la presentació del congrés, creu que van apostar per una sola nau per la voluntat de "transcendir" i, també, per la grandiloqüència i l'espectacularitat que oferia aquesta opció.
La demostració és, segons Pardo i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que també va participar a l'acte, que avui tenim un referent mundial i la joia del patrimoni de la ciutat.
La presentació es va fer al claustre de la Catedral, on hi ha exposats diversos plafons explicant la història de la construcció de la nau, des del punt de partida de les reunions d'experts amb partidaris i detractors.
Una història aprofundida i desplegada ahir pel professor de la Universitat de Girona (UdG), Joan Molina, que va recordar la impressió que li causava de petit visitar la catedral i sentir explicar la llegenda romàntica i tràgica del mestre d'obres Guillem Bofill, a qui els fantasmes i les pors a l'esfondrament van turmentar després de construir la nau i el van portar al suïcidi llençant-se des del campanar de la seva pròpia obra en un moment d'ofuscació.
Les commemoracions començaran amb un simposi organitzat a l'UdG del 19 al 21 d'octubre vinents que girarà entorn de l'arquitectura gòtica i la Catedral de Girona.
Es tracta d'un simposi internacional amb caràcter pluridisciplinari obert a historiadors, arquitectes i enginyers.
Jacques de Fauran, l'autor
El professor Molina sosté que l'autoria del projecte de nau única enfront de les tres naus aleshores en voga a Europa s'ha d'atribuir al mestre d'obres Jacques de Fauran i se situaria a l'entorn del 1330.
"Abans de la conclusió de la capçalera l'any 1347 ja s'havia pensat continuar l'obra catedralícia amb una tipologia arquitectònica que s'allunyava de les tradicionals fórmules de les tres naus esglaonades".
No obstant, els dubtes sobre la viabilitat tècnica del projecte van desembocar en una primera consulta d'experts l'any 1386 que va concloure de continuar amb les tres naus.
Però el projecte va quedar aturat i no va ser fins un any després de la segona consulta, la de 1416, de la qual ara es commemoren els 600 anys, que es va prendre la decisió de tirar endavant l'edifici amb una sola nau.
