"Tot aquest cataclisme per un pòster blanc!", s'exclama mig seriós mig de broma un dels personatges d'Art, el text més representat de Yasmina Reza, que aquests dies ha omplert, amb sis funcions, el Teatre Municipal de Girona en el marc del Temporada Alta. I l'encerta de ple, perquè déu n'hi do el que pot arribar a fer trontollar una simple tela blanca!
Un llenç d'1,20 x 1,60 pintat de blanc i travessat per unes línies no menys blanques que per a uns és una esplèndida peça de l'art més contemporani i per a d'altres una bona merda, és el mcguffin que desencadena una mica més de 90 minuts de mala llet, diàlegs esmolats i silencis feridors que fan diana sobre un tema espinós: l'amistat.
Tres primeres espases, Lluís Villanueva, Francesc Orella i Pere Arquillué, posen cara en l'adaptació catalana d'Art a tres amics enfrontats, sí, per un quadre blanc que val 200.000 euros, poca broma. Sobresurt especialment la interpretació d'Arquillué, amb un personatge que fa d'àrbitre entre els dos extrems -l'intransigent, Orella, i l'apassionat per l'art, Villanueva- i amb qui l'espectador pot trobar més punts en comú.
L'absurditat de la discussió, que dóna voltes una vegada darrere l'altra sobre la famosa pintura, fa aflorar les febleses de la seva relació mentre els retrets entre els tres personatges van pujar de to i la rialla es congela davant d'afirmacions que són tristament certes.
"Tot el que hi ha de bo en aquest món no ha sortit mai d'un discurs racional!", brama un dels tres implicats. I de nou, fa blanc. Quin ésser racional s'imaginaria que rere una tela blanca s'hi amaguen tots els entrellats de l'amistat?
