L'escriptor, dramaturg, actor, intel·lectual polièdric, mestre de la sàtira i premi Nobel de Literatura 1997, Dario Fo, va morir ahir als 90 anys a Milà, on fa uns dies va ser ingressat per problemes pulmonars.
La sàtira de Dario Fo va inaugurar, en format de monòleg, el festival Temporada Alta de Girona l'any 2007 amb una obra en defensa de la crisi i la violència que en aquell moment patia Birmània davant, va dir, "la indiferència general dels altres països".
Fo, el "joglar" de la literatura italiana i assot satíric de la política i de la religió, deixa en herència un centenar de llibres i obres teatrals, com la inoblidable Mistero Buffo (1969), un dels seus tresors més aplaudits.
Entre el centenar d'obres que deixa com a llegat també cal afegir, per exemple, les obres de teatre Mort accidental d'un anarquistaHi ha un rei boig a Dinamarca.
El setembre passat va publicar un volum sobre la figura del científic Charles Robert Darwin, Darwin, som micos per part de pare o de mare?, que contenia preguntes sobre l'origen de la vida i estava il·lustrat amb els seus dibuixos.
A més de les seves obres disponibles en llibreries a tot el món, Fo regalarà als apassionats de la literatura un llibre pòstum que serà publicat a la final d'any i que està dedicat a la que ha definit com la "reina impossible", Cristina de Suècia, ha anunciat l'editorial Guanda.
Reconegut dramaturg i extraordinari escriptor i actor, va ser també un apassionat de la pintura i de l'arquitectura.
Va ser pura dinamita: inconformista, polèmic, crític, bromista, activista, una mica impertinent en ocasions, amb profundes conviccions polítiques i un referent de la política italiana d'esquerres, a més a més de mestre del sarcasme per excel·lència.
