"Es pot no menjar, no es pot menjar malament", sostenia Dalí, que als 6 anys somiava ser cuiner. Es va decantar per la pintura i va combinar les dues passions a Les dîners de Gala, un deliciós llibre de gastronomia surrealista que es va publicar en francès el 1973 i que arriba ara en espanyol. L'obra, publicada per la prestigiosa editorial alemanya Taschen, recull 136 receptes, la majoria de les quals van ser utilitzades per Dalí i Gala en els opulents sopars que organitzaven, mentre que altres van ser cedides pels restaurants més prestigiosos de l'època a França i entre els favorits de la parella: Lasserre, Maxim's, La Tour d'Argent i Le Buffet de la Gare de Lyon.

El pintor de Figueres es va bolcar en aquest Les dîners de Gala, les receptes del qual va il·lustrar. Dibuixos de plats impossibles, altres que traspuen erotisme -gola i luxúria són els dos pecats més carnals-, diversos de banquets antropòfags i alguns que homenatgen a El jardí de les delícies del Bosco, les escenes del qual serveixen també per obrir cadascun dels dotze capítols en què es divideix. Dalí va crear a més per a aquesta edició dotze litografies, que han protagonitzat fins i tot exposicions, aplicant la seva surrealista mirada a la gastronomia.

Però també va escriure extravagants reflexions sobre el menjar: "Les nostres mandíbules constitueixen l'eina més eficaç del pensament filosòfic" o "Tan sols m'agrada menjar allò que té una forma clara i comprensible per a la intel·ligència. Si detesto ingerir aquestes horribles i degradants hortalisses anomenades espinacs és perquè són informes, igual que la llibertat". En canvi, l'entusiasmaven els crustacis, als quals dedica un capítol i il·lustracions com la de la monumental piràmide de crancs de riu amb herbes víkings, una de les receptes de La Tour d'Argent.

Entremesos "elefantàstics", plats exòtics i afrodisíacs (que agrupa amb el títol Je mange Gala (Menjo la Gala), ous, caça, granotes i cargols, aus, peixos i marisc, porc, vegetals són els protagonistes comestibles d'aquesta obra, amb la qual pretenia "transformar l'art de menjar en èxtasi hologràfic". En fusionar gastronomia i pintura, Dalí va encunyar el terme "gastroestètica", amb el qual definia els punts en comú entre dues disciplines "combinatòries", perquè mentre que la primera combina color, gust i olor, la segona barreja els colors.

L'ou, el pa i el formatge apareixen en bona part de les il·lustracions, ja que van ser els tres aliments més simbòlics en la pintura daliniana, com en La persistència de la memòria (1931), un dels seus quadres més icònics. També hi ha espai per a la fotografia a Les dîners de Gala, que remeten a un temps de presentacions barroquíssimes dels plats i taules profusament decorades, cosa a la qual va posar fi la revolució de la cuina espanyola.

Encara que les receptes remeten a la vella escola de la gastronomia mundial, totes són executables a casa si es té bona mà a la cuina i un rebost assortit, cosa que permetrà gaudir de plats voluptuosos com el congre del sol naixent, ous de guatlla amb perles de Bandar Pahlavi, crema de granotes o espatlla de xai del Paixà. I és que el geni empordanès presumia de no sentir emoció davant res, però quan li presentaven amb un nom suggeridor i descripcions atractives d'un plat era capaç de sentir "un gaudi gastronòmic inigualable".

Això no obstant i, com a bona part de la seva obra, aquest llibre, del qual només se'n va publicar un miler d'exemplars i en francès el 1973, és un homenatge a Gala, la seva musa, per a qui va crear "els sopars de gala amb Gala", receptes i pintures. Gala, sempre Gala.