U

na anàlisi estel·lar feta per dos investigadors de la Universitat Laval al Quebec, Borra i Trottier, apareixia en una nota recent de la Universitat de Cornell. La breu nota donava a conèixer uns resultats interessantíssims, a punt de ser publicats, arxivats de moment en un dipòsit d'escrits científics, emprat normalment per físics i matemàtics. La recerca dels dos canadencs ha estat feta sobre l'Sloan Digital Sky Survey, que alhora consisteix en un gran volum de dades astronòmiques, sobre els espectres de la llum emesa per estels semblants al nostre Sol, que inclou uns 2,5 milions d'objectes.

Basant-se en l'anomenada conjectura de Cocconi-Morrison, publicada a Nature el 1959, el present estudi canadenc és el resultat també de treballs previs de Borra, publicats al llarg dels últims cinc anys. Borra va intuir que aplicant tècniques matemàtiques d'anàlisi d'espectres a l'abast, en cas de trobar certes peculiaritats en la naturalesa de la llum emesa per estels semblants al nostre Sol, això podria ser un primer indici de l'existència d'intel·ligència extraterrestre.

En un treball publicat el 2010, Borra proposava aquest tipus d'anàlisi i indicava que tant si es trobava quelcom peculiar en l'espectre d'alguns estels com si no es trobava, la informació que s'obtindria podria ser determinant per saber si hi havia indicis o no d'intel·ligència fora de la Terra. Estudiar una quantitat d'estels com la que conté l'arxiu Sloan és una proesa computacional important. Obtenir resultats positius sobre uns quants d'aquests milions d'objectes estudiats, sense cap mena de dubte, encara és més interessant.

En el seu estudi, Borra i Trottier han detectat que 234 estels posseeixen la característica esperada, és a dir, només al voltant d'un 0,01% de la col·lecció Sloan presenta els atributs espectrals adequats. Aquesta peculiaritat consisteix en la presència de modulacions espectrals periòdiques: senyals semblants a les que presenten els púlsars. Aquests objectes són estels de neutrons romanents d'explosions de supernoves. En ells la matèria es condensa a densitats inimaginables i roten sobre ells mateixos, tot emetent senyals electromagnètiques característiques, tal com si fossin fars estel·lars enviant senyals periòdics amb precisió cronomètrica.

La tesi de Borra era que si, tal com ha trobat ara en la seva anàlisi, aquests polsos es detectaven en estels de la galàxia, semblants al nostre Sol, però, això podria indicar que fossin senyals, generades pels éssers intel·ligents vivint al voltant dels estels en qüestió, enviades per assenyalar la seva presència.

És aviat per assegurar que els resultats de l'anàlisi de Borra i Trottier són definitius. Ja se sap que, des del punt de vista científic, un estudi aïllat no sol provar res, tal com una flor no fa estiu. Però és necessari que altres investigadors, de forma independent, trobin efectes similars en els espectres estel·lars de la col·lecció Sloan, i a més a més que es pugui descartar qualsevol origen natural dels senyals. Si això succeeix així, i segur que en aquest moment hi deu haver més d'un equip fent feina de comprovació, estaríem en el precís moment de saber que no estem sols a l'Univers. Una bagatel·la.