ENTREVISTA

"No em sento abandonat per les institucions, però a falta d'un mes no sé si salvaran el Parc de la UdG"

Sergi Bonet, rector de la UdG, no vol sentir a parlar encara de les eleccions de 2017

20.10.2016 | 21:39
"No em sento abandonat per les institucions, però a falta d'un mes no sé si salvaran el Parc de la UdG"

El rector de la UdG no vol sentir a parlar encara de les eleccions de 2017 perquè la seva prioritat és el compliment "al cent per cent", durant l'any de mandat que li queda, del "contracte-programa" amb el qual es va presentar el 2013. Bonet, que havia aspirat infructuosament a rector en dues ocasions anteriors, és l'actual president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, on defensa la gratuïtat dels estudis universitaris.

L'entrada en concurs de creditors del Parc Científic de la UdG és la pedra a la sabata del mandat de Sergi Bonet al rectorat d'una universitat que, en canvi, no sense costos i retallades, no només sobreviu a la crisi sinó que guanya any rere any alumnat gràcies al treball diplomàtic dels acords internacionals, especialment amb països llatinoamericans i de l'àrea mediterrània. De l'entrevista es desprèn que és a mans sobretot de l'Ajuntament i la Diputació de Girona, i de la Generalitat, la salvació d'un Parc que avui té els comptes sanejats, però arrossega com una llosa indigerible l'herència d'uns anys de gestió insensata. El 10 de novembre es dictarà sentència.

Veu més a prop la liquidació o la continuïtat del Parc Científic i Tecnològic de la UdG?
En aquest moment això és difícil de dir. Tenim un mes fins al 10 de novembre a les 9.30 hores [l'entrevista es fa dimarts passat]. La junta de creditors s'ha posposat fins aquella data amb caràcter ?inajornable. Durant aquest mes anirem acostant posicions.

Se sent abandonat per unes institucions que, al marge de declaracions verbals, no han consignat en els seus pressupostos les aportacions econòmiques promeses per salvar el Parc?
No tinc una sensació d'abandonament. Al principal creditor, que és el Ministeri d'Economia, se li deuen 27,6 milions. D'aquests, 13,8 milions són de deute ordinari i els altres 13,8 milions es classifiquen com a "privilegi general". Això convé explicar-ho a la societat.

Aquí pot explicar-ho.
Dels 13,8 milions de deute ordinari, el Ministeri en fa una quitança del 45 per cent. I, a més, permet tornar el 55 per cent restant en 10 anys. Això està molt bé, però els 13,8 milions de deute de "privilegi general" els vol cobrar al comptat. Després de diverses reunions, el ministeri accepta que aquests 13,8 milions es puguin retornar en un termini d'entre 5 i 7 anys. Però hem de tenir els 13,8 milions compromesos al moment de signar el conveni.

I aquests 13,8 milions que salvarien el parc, d'on surten?
D'una banda, la UdG posa 3,4 milions. Aquesta partida està ja aprovada per totes les instàncies, està consignada. El ministeri accepta la garantia. En el seu moment, la Diputació diu que en posarà 6, l'Ajuntament de Girona diu que en posarà 2, i la Generalitat diu que en posarà 4,9. Un total de 16,3 milions.

Però el ministeri no accepta declaracions de bones intencions, sinó compromisos en ferm, no?
Aquestes institucions no han aprovat les partides per les instàncies que donen garanties al ministeri. Per això hem demanat i aconseguit una pròrroga de la junta de creditors fins al 10 de novembre.

Quin és en aquest moment el grau de compromís de cadascuna d'aquestes institucion?
Doncs la Diputació aprovarà previsiblement en sessió plenària l'aportació d'aquests 6 milions. La Generalitat, per les informacions que tenim del conseller d'Universitats i Empresa, farà un acord de Consell de Govern, que és garantia suficient per al ministeri respecte als seus 4,9 milions. I l'Ajuntament està pensant si és suficient una declaració de l'alcaldia o bé si ha de passar pel ple la seva aportació de 2 milions.

Si té el 10 de novembre l'aval que el ministeri demana, quin futur espera al Parc?
Si això es produís, seria altament probable que el 10 de novembre es firmés el conveni que aixeca el concurs de creditors i per tant el Parc seguiria amb la seva activitat normal, com fins ara. El conveni fixarà els terminis dels retorns del deute pendent.

Si el ministeri demana 13,8 milions, com és que la suma de les aportacions de les institucions és superior, exactament de 16,3 milions?
La xifra és superior a 13,8 milions perquè el mateix conveni ha d'assegurar la viabilitat del Parc durant els anys de retorn del deute. Amb aquesta quantitat es garanteixen alguns anys de devolució.

El Parc Científic és la pedra a la sabata de la gestió del seu mandat al dapdavant de la UdG?
Totes les institucions hereten per bé i per mal la situació en què es troben.

Coneix altres parcs científics de l'Estat espanyol en concurs de creditors?
Si no vaig errat, hi ha dos parcs més en fase de preconcurs de creditors, i n'hi ha tres més que estan a punt de demanar concurs de creditors. S'ha de dir que no tots els parcs tenen el mateix règim jurídic. La major part de parcs científics de l'Estat espanyol van agafar una fórmula de fundació pública. En canvi, Girona i alguns altres van agafar la fórmula de fundació privada. Això vol dir que quan es deuen diners, si ets fundació pública, el deute del parc passa automàticament a deute de les institucions responsables. En el cas de la fundació privada s'ha de passar per la via del concurs de creditors.

Fa unes setmanes s'ha conegut un estudi que alerta de la situació de les universitats catalanes, en les quals la remuneració del professorat és com als anys 80 del segle passat, i la plantilla estable ha caigut del 50,3% al 48,7%.
El problema és de les administracions públiques en general. Hi ha una normativa europea que limita la despesa en capítol 1, que és el de personal contractat. A més, s'imposa una taxa de reposició que permet substituir només 10 de cada 100 professors que es jubilen. Hi ha hagut, per tant, una pèrdua molt important d'efectius, les retribucions són molt baixes i la capacitat de relleu generacional és pràcticament nul·la. La carrera professional d'un professor o d'una persona que treballa a l'administració és en aquest moment molt difícil.

Quines de les novetats d'aquesta Universitat de Girona vol destacar?
S'ha posat en marxa aquest any un projecte que es coneix amb el nom d'UdG Professional que busca aconseguir que la formació de l'estudiant estigui d'acord amb les necessitats d'alguna empresa concreta, habitualment una multinacional. Ens posem en contacte amb empreses franceses, alemanyes, italianes, noruegues o finlandeses que ens diuen, per exemple, que d'aquí a tres anys necessitaran un informàtic especialitzar amb unes aplicacions concretes, les que siguin. Els convenis amb aquestes empreses donen altes possibilitats al estudiants implicats de tenir feina.

Malgrat que el panorama general no és precisament triomfal, la UdG sembla que va trampejant la situació i no perd estudiants, sinó que en guanya any rere any. Malgrat l'espina del Parc Científic, té motius per estar satisfet?
Sí. La Universitat té dues etapes educatives, els graus i els màsters. L'etapa dels graus fa dos anys que s'ha estabilitzat per una qüestió demogràfica. Es calcula que d'aquí a sis o set anys hi tornarà a haver més demanda de graus perquè arribarà una onada generacional més nombrosa. Els estudiants de grau acostumen a ser d'un entorn proper a la Universitat. En canvi, allà on es produeix l'increment aquests dos anys és en els màsters, que són la segona etapa educativa, on es produeix l'especialització. La llengua vehicular principalment és l'anglès o el castellà.

A què obeeix el creixement de la demanda de màsters?
Aquests dos últims anys hem duplicat els estudiants de màster. El cinquanta per cent d'ells ja són estudiants estrangers, d'Europa i de Llatinoamèrica. Vam aplicar un programa de foment de la internacionalització dels màsters i estem contents dels resultats. Va molt bé.

Quants alumnes de màster té avui la UdG?
Vam passar d'uns 490 a uns 1.200 alumnes de màster que tenim actualment. I això anirà en creixement. En aquest moment tenim 14 convenis de dobles titulacions amb universitats estrangeres, però tenim previst per l'any vinent fer-ne 11 més. El proper viatge el farem a Xile, on probablement incorporarem 60 estudiants més. El govern xilè pagarà a aquests estudiants tota l'estada a una universitat catalana, entre elles la de Girona. Rls pagarà la manutenció i el 75% de la matrícula, de manera que les universitats catalanes haurem de pagar només el 25% de la matrícula. Això ho faig com a president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques.

L'aprovació al claustre de la UdG de la seva proposta d'instar el Parlament i el Govern de la Generalitat a aconseguir en 10 anys la gratuïtat total dels estudis de superiors arribarà a bon port?
Val la pena explicar quin ha estat el procés. Aquesta setmana passada hi va haver reunió de tots els rectors de les universitats públiques catalanes i tots els presidents dels consells socials. El document que es va debatre va ser precisament aquell aprovat pel Claustre de la UdG. Això ja és una gran notícia perquè implica un lideratge de la UdG. Pel que fa a la gratuïtat de la matrícula, que era un dels 12 punts del document, no tots els rectors i presidents dels consells socials estaven d'acord.

Van arribar a una entesa?
En aquest punt concret de la gratuïtat, es va arribar a una solució de consens, un manifest que presentaré jo mateix en públic la setmana vinent. El manifest diu el següent: la matrícula dels estudiants hauria de ser, com a mínim, la mitjana dels països de l'OCDE. En aquest moment, a Catalunya, els estudiants assumeixen del cost de la matrícula entre un 24 i un 26 per cent. La mitjana dels països de l'OCDE és d'un 12 per cent. Per tant això ja significaria a passar a la meitat del que es paga ara, i que aquest cost fos igual en graus i en màsters. És un pas endavant, malgrat que jo segueixo defensant la gratuïtat total dels estudis.

Es van consensuar altres propostes en la reunió dels mandataris de les universitats públiques?
La segona cosa important que es va consensuar és sobre el sistema de beques. Les beques han de permetre igualtat d'accés a tots els estudiants i igualtat de progrés en els estudis. Dic això perquè les beques actuals exigeixen nota de tall superior i per mantenir la beca al llarg dels estudis s'exigeix un rendiment superior respecte dels que es poden pagar la matrícula. Hem de tenir clar que l'estudiant sense beca es paga el 24 per cent de la matrícula i la resta va a càrrec de l'Estat. És injust que s'exigeixi més als que tenen beca, i així ho van entendre tots els rectors.

Ja fa tres anys que va ser nomenat rector i el mandat és de quatre anys. Té pensada una data per a les noves eleccions a rector? Es presentarà a la reelecció?
Jo em vaig presentar amb un programa de govern de quatre anys. Un contracte amb la comunitat universitària. El que vull fer durant l'any que em queda és acabar de complir el meu contracte-programa al cent per cent. Acabat el mandat, convocaré un claustre per retre comptes de tot el que he fet i, el que no hagi pogut complir, també ho explicaré. Unes noves eleccions? Cal un contracte nou, un projecte nou i ser honest respecte a la pròpia capacitat de poder-lo desenvolupar. Ara mateix no penso en això, sinó a acabar el meu mandat. No faré a l'últim any actuacions polítiques pensant que m'he de tornar a presentar.

La UdG té previst avançar en els estudis a distància?
Hi haurà un altre programa nou, l'Open UdG, al qual dedicarem un milió d'euros. És per afavorir que la gent que treballa pugui estudiar. És un programa de virtualització dels estudis, per fer-los semipresencials, de manera que la gent que treballa pugui fer compatible la feina i l'estudi. Així s'ajuda la gent d'aquí que vol estudiar i s'ajuda la gent de països estrangers interessada en la formació que oferim a distància.

El programa implica tots els graus i màsters?
Això s'aplicarà a totes les ?carreres, però sobretot en aquelles que tenen baixa demanda. En els graus pensem en la gent del territori i en els màsters en clau internacional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema