L'escriptora Dolores Redondo, guanyadora del 65è Premi Planeta amb Todo esto te daré, ha assegurat que no creu haver assolit encara la seva maduresa literària i ha confessat que la novel·la premiada és un homenatge a les seves lectures iniciàtiques, Agatha Christie i la nissaga d'El Padrino de Mario Puzo.

"Quan era més jove, fa deu anys, em vaig presentar amb un llibre molt diferent, anterior a la trilogia de Baztán. Tinc, a més, una desena de novel·les escrites que no es publicaran mai i una que es va publicar, però és quelcom normal en el procés d'aprenentatge", va explicar Redondo després de ser guardonada.

I afegeix: "no crec que encara hagi arribat a la meva maduresa literària, però les coses arriben quan han d'arribar, i guanyar el Planeta, al cap i a la fi, era un somni perseguit des de l'adolescència".

Redondo ha trigat sis anys a escriure aquesta última novel·la i, de fet, es va superposar amb la trilogia del Baztán, que es va avançar pel consell del seu marit Eduardo. "Va encertar, perquè em va ajudar a arribar als lectors i a guanyar-me l'afecte de molta gent", indica.

"Aquesta altra novel·la té un altre to i un altre escenari, la Ribeira Sacra gallega, que té les connotacions literàries adequades per a la història narrada", adverteix l'autora donostiarra, per a qui els seus "escenaris mai són de postal".

La bellesa hi pot aparèixer, va indicar, en llocs on destaquen "la rudesa, l'esforç i la feina dels éssers humans que viuen allà la seva particular climatologia". Una altra diferència amb Baztán és que "no ambiciona ser una nissaga ni una trilogia, explica una història molt concreta i tancada".

En canvi, observa, hi té alguns aspectes en comú com que "la força, l'honor i la càrrega dels personatges procedeixen del mateix fet: la pertinença a una família concreta". Això és un clàssic d'una de les seves novel·les preferides, la saga dels Corleone a El Padrino de Mario Puzo.

Todo esto te daré és també "una novel·la sobre la cobdícia, i sobre aquells que s'alien al seu voltant, però també sobre la recerca de la veritat i contra la impunitat, sobre l'amor i, per damunt de tot, sobre l'amistat entre homes", assenyala l'autora.

El finalista, Marcos Chicot

Marcos Chicot es va presentar al Planeta el 2012 i va quedar en quart lloc amb L'assassinat de Pitàgores. No li van publicar, però es va convertir en l'e-book més venut en el món en llengua castellana. Dissabte a la nit va ser el finalista, ara "matant" Sòcrates, però, diu, el seu triomf "no és una venjança".

"Res de revenge. Aquella nit de fa quatre anys em vaig fer una foto amb Lara i l'he tinguda des d'aleshores al saló. Ha estat una motivació extra, no una venjança", va indicar el madrileny.

Quan li va dir a la seva filla, nascuda fa 7 anys amb síndrome de Down, que era el finalista del Planeta, ella li va recomanar que "gaudís del moment" i això porta fent Chicot des que el jurat va anunciar la passada mitjanit que el seu Assassinat de Sòcrates, presentat amb el pseudònim d'Óscar García i el títol d'El naixement, era el segon millor entre 552 originals.

És, descriu Chicot, una novel·la històrica "molt rigorosa" però amb "una emocionant ficció que atrapa en tot moment". "El que passa es veu des de dos punts de vista i l'encreuament manté el lector en suspens. És una novel·la emocionant, amb la qual passar-ho bé independentment de si al lector li agrada la filosofia", assenyala.

"Una de les coses que més il·lusió em fa és ensenyar a la vegada que entretinc. M'agrada aprendre i amb el llibre anterior vaig resoldre com calcular el numero Pi a partir del Teorema de Pitàgores i crec que això no s'havia fet abans", revela.

El valor afegit del Planeta, assenyala, és que amb ell s'arriba a més lectors que de cap altra manera i això, a la vegada, li permetrà transmetre el missatge que contra la discapacitat, "l'arma més potent" és "dissoldre" els prejudicis.