Fins ara es pensava que els lloros eren nocius per a les plantes perquè destrueixen les llavors de les quals s'alimenten però un estudi internacional ha descobert tot el contrari: aquestes aus contribueixen a expandir l'araucaria brasilera un arbre amenaçat per la desforestació de les selves tropicals.

La investigació, realitzada per diverses universitats brasileres i per científics del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN) i de l'Estació Biològica de Doñana, tots dos del CSIC, va ser publicada ahir a la revista Scientific Reports.

El treball, que descriu per primera vegada la relació simbiòtica entre lloros i plantes, en concret amb l'araucaria brasilera (Araucaria angustifolia).

Els lloros transporten les llavors al bec a certa distància des de les araucàries, per consumir-les en altres llocs, i sovint tiren les llavors a mig menjar. «Hem confirmat que les llavors picoteadas van germinar millor que les que no mostren danys», explica l'investigador del MNCN Guillermo Blanco.

«Els nostres resultats apunten que aquestes plantes han desenvolupat la capacitat de crear un efecte saciant en els lloros que les consumeixen, és a dir, les grans llavors d'aquesta espècie han evolucionat per atraure els consumidors alhora que els sadollen provocant que rebutgin llavors viables sense acabar de consumir-les i ajudin així a la seva dispersió», puntualitza Blanco.

Per a aquest treball, els investigadors van estudiar el comportament de nou espècies diferents de lloros en diverses àrees d'estudi.