Un dels artistes que més ha contribuït a fer de les cases de l'Onyar la imatge de la Girona contemporània, Josep Perpiñà, inaugurarà avui (19 h) una mostra retrospectiva que ocupa la totalitat de les sales d'exposició de la Casa de Cultura de Girona.

Perpiñà es va mostrar ahir «molt content» de veure per fi muntada una exposició en la qual va començar a treballar fa 4 anys i que repassa la seva evolució creativa al llarg de més de mig segle d'activitat constant.

La mostra Perpiñà. Del pla al volum, presenta un diàleg entre unes pintures i unes escultures, algunes de gran format, que comparteixen sovint un cromatisme, unes formes i una temàtica de fons, que en molts casos és la ciutat de Girona, com si fossin, teles i volums, peces d'una mateixa simfonia.

L'artista exhibeix des del gravat d'un pollastre d'aquell 1962, quan als 17 anys va decidir consagrar la seva vida a l'art, fins a les obres més fresques dels darrers anys, com les escultures d'unes calaixeres els poms de les quals es transformen en ulls, i donen lloc a una sèrie de teles farcides també d'uns ulls pintats que semblen mirar a l'infinit, buscar en l'infinit.

Però si Girona ha estat una potent font d'inspiració de Josep Perpiñà, no menys important ha sigut la condició humana, profusament representada aquí, amb obres cimeres com l'escultura Violoncelista esperant (1964), inspirada en un músic gironí que feia temps al carrer amb els braços creuats sobre l'instrument, esperant que el passessin a recollir.

«Sempre hi ha gent que espera, persones que esperen alguna cosa, potser que els toqui la rifa», comenta l'artista davant la peça.

Les escultures de la sèrie L'espera dialoguen amb les teles de l'època negra de Perpiñà, que mostra la Girona «tètrica» dels anys 60, on també hi ha els arbres, la tercera temàtica de l'artista.

Una Girona tancada però no per això objecte únic de crítica política i social, ja que Perpiñà entén la Girona grisa i negra com a «tètrica», però també com a «potent focus d'inspiració».

Precisament, la crítica política també la fa extensiva aquest creador a la societat actual, on les institucions, diu, han sentat una cànons que, si no t'hi sotmets, quedes marginat.

Potser la posició en terreny de ningú que ocupa aquest artista l'aclareix Glòria Bosch al text que firma al catàleg editat per l'ocasió, on defineix Perpiñà com «un resistent que construeix des de la pulsió de la intensitat de qui ha pres la decisió d'anar contra les regles de joc per ser ell mateix».

Perpiñà també firma un text al catàleg on descriu l'art del segle XX com un laberint frenètic que «porta al precipici» després dels corrents conceptuals, deconstruccions, instal·lacions i performances, i proposa «tornar als inicis, a la raó de ser autèntic i personal».

Nascut el 1945 a Girona, Josep Perpiñà, que també es dedica a la docència, és fill de Pere Perpiñà, qui va contribuir a generar l'imaginari col·lectiu de la Girona monumental i de l'Onyar. El seu oncle era l'arquitecte Antoni Perpiñà, autor del polèmic pla urbanístic Perpinyà que als anys setanta projectava alts edificis.