El periodista, dramaturg i cineasta suís Milo Rau reflexiona sobre la crisi dels refugiats a 'Mitleid. Die Geschichte des Maschinengewehrs (Compassió. Història d'una metralleta)', estrena que arriba aquest divendres al Teatre de Salt en el marc del festival Temporada Alta. Rau, capdavanter del teatre documental europeu, es qüestiona la política de fronteres i es pregunta quins són els límits de la compassió i de la solidaritat en un treball basat en entrevistes a treballadors d'ONG i a víctimes de la guerra. "El que faig es parlar dels refugiats a les nostres fronteres, per què vam començar a parlar sobre la crisi dels refugiats a Alemanya fa un any quan tant a l'Àfrica com a l'Orient Mitjà hi ha milions de refugiats", es pregunta el dramaturg. El semidocumental 'Mitleid' aborda la perspectiva dels "blancs" confrontant una membre d'una ONG (interpretada per Ursina Lardi) amb la història d'una supervivent del genocidi de Burundi (de la mà de Consolate Sipérius).

"Per què estem impressionats per la impressió que ens fan els refugiats que moren a les nostres fronteres quan hi ha milions de desplaçats a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà", es qüestiona Milo Rau que estrena aquest divendres 'Mitleid (Compassió)' al Teatre de Salt.

El semidocumental interpretat per Ursina Lardi i Consolate Sipérius és en alemany i francès i amb sobretítols en català. "El que faig és mirar més enllà de les fronteres i em pregunto quina és la nostra política, em pregunto sobre la compassió dels herois i intento trobar-hi les raons", ha detallat.

El punt de partida de 'Mitleid' és una membre d'una ONG que fa un viatge a Turquia, Grècia i Macedònia seguint la crisi dels refugiats provinents de Síria i allà recorda quan va estar a Burundi a mitjans dels anys 90, després del genocidi.

"A l'altre costat tenim Consolate Sipéruis, que aporta el testimoni d'un supervivent al genocidi", afegeix el dramaturg. "Provo de confrontar aquestes dues perspectives a l'obra perquè una del les preguntes que m'he fet és sobre els voluntaris, de veritat estàs ajudant o, d'alguna manera, t'estàs ajudant a tu mateix?", es qüestiona Milo Rau.

El dramaturg es planteja així si anar "sis mesos o dos anys" a ajudar a països en conflicte és suficient i què passa un cop les ONG i els voluntaris marxen d'allà. "Quan pregunto qui té la metralleta parlo de qui té el poder, i en aquest moment el tenim nosaltres, que podem transformar la compassió en solidaritat real, en política real", afegeix Rau que assegura que els refugiats i desplaçats són inherents al capitalisme i a l'economia global. "Necessitem el que ells tenen", ressalta.

Milo Rau aprofundeix en el paper que juga Europa amb els desplaçats i es pregunta per què fa només un any que la crisi dels refugiats ha acaparat portades i s'ha situat a l'agenda política. "Serà perquè la misèria ens afecta quan està a les nostres fronteres?", es pregunta el dramaturg.