La bellesa dels racons més indòmits del planeta aflora al CaixaForum Girona amb les instantànies, sempre en blanc i negre, del controvertit fotògraf brasiler Sebastiao Salgado, marca internacional del reporterisme social i documental, que ha treballat per a agències mítiques com Gamma i Magnum, fins formar la seva agència pròpia, Amazon Images, amb seu a París, però no exempt de crítiques.

Refugis de fauna i flora a les gèlides terres de l'Àrtic i l'Antàrdida, l'erosió anguniosa del riu Colorado al seu pas per territori navajo, iguanes i tortugues de les illes Galàpagos com les que van ajudar Darwin a concebre la teoria de l'evolució, o comunitats humanes d'Etiòpia que amb prou feines han assolit el sedentarisme, pengen de les parets de l'edifici de l'antiga Fontana d'Or en el marc de l'exposició Gènesi, visitable a partir d'avui dimecres i fins el 5 de març de 2017.

La mostra, va explicar ahir a la premsa Miguel González, representant a Espanya de Sebastiao Salgado, presenta cent còpies fruit de 32 expedicions realitzades al llarg de vuit anys a cinc zones geogràfiques del planeta on es conserva el 46% de la superfície de la Terra que encara resta intacta, paratges de molt difícil accés presservats del progrés i de la petja de l'home occidental.

Miguel González va descriure aquests «santuaris» verges on Salgado es desplaça utilitzant tota mena de sistemes de transport, des d'avions a vaixells passant fins i tot per helicòpters, i aquí és on es presenta una de les contradiccions de qui s'ajuda dels combustibles fòssils per mostrar la fragilitat d'uns paratges que, com els de l'Àrtic i l'Antàrtida, estan precisament amenaçats per l'escalfament global fruit, entre altres, de l'increment de la concentració de diòxid de carboni, un dels gasos de l'efecte hivernacle.

800 quilòmetres a peu

L'èpica envolta la vida i obra d'un fotoperiodista nascut el 1944 a l'esta brasiler de Minas Gerais i que, segons va explicar González, ha arribat a recórrer 800 quilòmetres a peu per terres d'Etiòpia, única manera d'entrar en contacte amb les remotes comunitats cristianes que allà habiten.

En una d'aquestes expedicions en condicions extremes, en aquest cas a Papua, Nova Guinea, el guia va patir una picada d'abella que li va infectar la cama amb una tal virulència que fins i tot el xaman d'una tribu local va arronsar el nas i es va imposar una avacuació improvitzada a París, on es va salvar pels pèls de l'amputació.

Per González, el projecte d'exposicions Gènesi pretén precisament «conscienciar que la bellesa existeix en harmonia en l'entorn natural» i «la superfície de la Terra intacta és molt més gran del que pensem».

Malgrat l'èpica implícita a les expedicions, malgrat que gràcies a les seves imatges el món atrafegat té notícia de la urgència de salvar la part del planeta encara no contaminada, i malgrat el plaer que genera la contemplació de les seves exposicions, Sebastiao Salgado, que ha rebut nombrosos guardons com el Príncep d'Astúries de les Arts de 1998, no ha pogut estalviar-se les crítiques d'alguns periodistes del New York Times i l'escriptora Susan Sontag, que van acusar-lo d'usar de manera cínica i comercial la misèria humana, i d'exposar de manera bella situacions dramàtiques que perden així la seva autenticitat.

González va explicar que actualment hi ha girant pel món cinc exposicions que repliquen la que avui s'obre al CaixaFòrum Girona, a la presentació del la qual no assisteix l'autor.

Preguntat per si es poden adquirir les imatges de Salgado, el representant a Espanya del fotògraf brasiler va respondre afirmativament, però va advertir que «probablement ni vostè ni jo ens ho podem permetre», sense esmentar-ne el preu.

Les fotos més antigues de l'exposició van ser preses amb tecnologia analògica, però des de fa uns anys Salgado treballa amb tecnologia digital. La directora del CaixaFòrum, Rosa Gil, va participar a la presentació a la premsa.