La pols és el pitjor enemic per a la conservació d'obres d'art i la saliva, en canvi, un aliat inesperat.
Aquesta és una de les principals revelacions de la nova audioguia sobre el manteniment del Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA, per les seves sigles en anglès) realitzada per l'artista Nina Katchadourian.
Katchadourian s'ha entrevistat amb diversos dels especialistes que s'encarreguen de la delicada tasca de conservar i netejar algunes de les obres més importants del món, les que s'exposen al MoMA.
L'artista va descobrir que entre altres obres, "Gerro de flors", de Pablo Picasso, que llueix des de fa anys a les parets del museu, es va netejar usant saliva, un mètode que encara que avalat pels experts sorprèn als neòfits.
"La seva composició resulta eficaç en estar composta d'aigua en el 90 % i d'altres agents i minerals", afirma l'experta en la tasca Anny Aviram, amb més de 40 anys a les seves esquenes al MoMA.
"És difícil de vegades parlar d'aquest procediment perquè té moltes connotacions humorístiques", reconeix Aviram, que afegeix que "sovint" netegen la pols d'obres amb la seva pròpia saliva, encara que ho anomenen "solució enzimàtica".
"Primer passem un bastonet amb saliva i després un altre sec, per retirar la brutícia", explica l'especialista, que apunta que és un mètode lent perquè "no pots estar vuit hores netejant amb saliva, se t'acaba".
"I a més -agrega-, no a tota hora la seva saliva és vàlida per a la feina, depèn de coses com a quines hores has menjat".
Aviram ha netejat la pols de fins a tres Picassos de grans dimensions amb la seva pròpia saliva, una tasca que li va portar mesos en cada cas, assenyala.
L'artista californiana Nina Katchadourian va rebre l'encàrrec de realitzar una àudio guia sobre el museu centrada en la conservació de les obres i de seguida es va adonar que parlaria d'un element central: la pols.
"Em va interessar la pols en moltes facetes, com a element que entra de fora al museu, com a resultat de les 12.000 persones que el visiten diàriament i el fet que al final tots ens reduïm a pols", explica.
Al llarg de diversos mesos, l'artista multidisciplinària va tenir una visita sense restriccions a totes les àrees del museu i es va entrevistar a més d'amb artistes i experts, també amb encarregats del manteniment i neteja de l'edifici.
Tots ells treballen perquè no es vegin afectades obres tan importants per al patrimoni artístic mundial com "La nit estel·lada", de Vincent Van Gogh; "La persistència de la memòria", de Salvador Dalí; "Les senyoretes d'Avinyó", de Pablo Picasso, o "Les llaunes de sopa Campbell", d'Andy Warhol.
"El sant grial del MoMA és mantenir-se a 70 graus Farenheit (21,1 graus centígrads) i un 50 % d'humitat relativa", explica Nelson Nievas, un dels encarregats d'operacions de l'edifici.
Nievas revela que existeix un generador elèctric per a emergències i un pla d'urgència para en cas necessari reunir totes les obres en una sala on la temperatura i condicions conservarien sense problemes durant dies les peces.
El museu no escatima en conductes d'aire i altres instruments per mantenir en la temperatura adequada un enorme edifici de sis plantes amb diversos accessos al carrer, a la terrassa enjardinada i amb dues cafeteries.
Per totes aquestes sortides a l'exterior entra la pols, així com una altra brutícia, especialment a través dels visitants que cada dia creuen les seves portes.
L'arquitectura pròpia de l'edifici principal del MoMA, a la Cinquena avinguda amb el carrer 53, a Manhattan, amb sis altures però un espai central obert, fa que la pols pugi cap amunt en una mena d'"efecte xemeneia", explica el director d'operacions a l'edifici, Julio Vázquez.
La peça més complicada de netejar del museu està, precisament, en les altures.
Es tracta d'un helicòpter Bell 47 D1 de 1945 de la col·lecció de disseny permanent del MoMA i que està penjat al sostre, la qual cosa obliga a utilitzar quatre vegades a l'any un gran elevador, diversos braços extensibles i tones de paciència.
L'obsessió per evitar que la pols s'acumuli en el museu és tan gran que proliferen entre els treballadors multitud de bromes internes.
Ellen Moody, una de les conservadores, va fer un conill amb granets de pols recollits i li va posar un llaç abans de "regalar-ho" al seu companys com a record i homenatge a la seva tasca.