Un error informàtic podria haver ocasionat el fracàs en l'aterratge del mòdul Schiaparelli sobre la superfície de Mart, segons indicava ahir un article publicat per Nature. La publicació es refereix en el seu últim número als problemes ocorreguts el passat dia 19, quan el mòdul Schiaparelli, que pretenia dur a terme proves científiques en la superfície de Mart i posar a prova les noves tecnologies europees de descens i aterratge, es va estavellar contra el planeta vermell.
El 21 d'octubre, l'Agència Espacial Europea (ESA) va revelar que els controls de descens del mòdul havien fallat si bé no va titllar de fracàs la missió ExoMars, ja que el satèl·lit des del qual va descendir l'Schiaparelli, l'anomenat Orbitador de Gasos Traça ( OGT), segueix orbitant al voltant de Mart.
El projecte era preludi d'una missió programada per al 2020 en la qual els investigadors volen fer aterrar una estació més gran.En declaracions a Nature, el científic del projecte d'ExoMars Jorge Vague va considerar «prioritari» detectar les fallades de l'Schiaparelli a fi de rectificar.
Les anàlisis preliminars sobre el que ha passat indiquen que el mòdul va començar la maniobra d'aterratge sense errors, però que al cap de 4 minuts i 41 segons d'una baixada de 6, alguna cosa va sortir malament.
En el procés es va activar l'escut tèrmic i un paracaigudes abans de temps, segons Vague, alhora que els propulsors, dissenyats per desaccelerar l'aparell durant 30 segons fins que aquest es trobi a metres de distància de la superfície, van funcionar tan sol uns 3 segons abans de rebre la instrucció d'apagar, ja que l'ordinador del mòdul va detectar que ja havia aterrat.
L'aparell probablement va caure a una altura d'entre 2 i 4 quilòmetres abans d'estavellar-se a més de 300 quilòmetres per hora, segons estimacions a partir d'imatges de la investigació.
Segons això, la causa més probable va ser una fallada en el programari de l'aparell o un problema amb les dades procedents de diferents sensors, que podrien haver portat el mòdul a creure que la seva altitud era menor del que era, segons Andrea Accomazzo, responsable de missions solars i planetàries de l'ESA. Els responsables de l'ESA es mostren optimistes i creuen que els errors són fàcils de solucionar.
