El brasiler Sebastiao Salgado, un dels fotògrafs més premiats i reconeguts del món, i que precisament aquests dies exposa a Girona, considera que la fotografia està en procés d'extinció i que al que és un dels majors exponents de l'art li queden entre 20 i 30 anys de vida.

Per a aquest artista de 72 anys, que en quatre dècades de treball s'ha destacat per retratar a les poblacions més excloses i les belleses més recòndites dels cinc continents, la fotografia serà substituïda en el futur per la "imatge", un llenguatge al que no li interessa la qualitat, l'art ni la memòria.

CaixaForum Girona ha inaugurat aquesta setmana l'exposició "Genesi" amb un centenar d'imatges firmades per Salgado i preses als santuaris del món on no ha arribat el progrés ni la contaminació humana.

"La fotografia està acabant perquè el que vostè veu en Instagram o en el telèfon mòbil no és fotografia. Fotografia és un objecte materialitzat que vostè imprimeix, vostè té, vostè mira", va assegurar Salgado en un diàleg amb un petit grup de periodistes, durant un homenatge que li van retre a Rio de Janeiro com a reconeixement per promoure la cultura brasilera en l'exterior.

"La fotografia és el que els teus pares van fer quan eres un nen: van revelar un film que et van fer en la cantonada; van fer un àlbum i el teu vas ser guardant aquestes fotos. La fotografia és alguna cosa intrínsec, que el teu toques. Avui el que existeix és imatge. La imatge no és fotografia. Canviem el concepte de fotografia. Passem per a una altra cosa. I estem en un procés d'eliminació de la fotografia", va agregar el Premi Príncep d'Astúries de les Arts en 1998.

"No crec que la fotografia viva més de 20 o 30 anys.Passarem a una altra cosa. Fotografia era una memòria, una referència. Avui la imatge és un llenguatge. Instagram és una altra cosa. El que jo faig no és això. El que jo faig és fotografia. Això és imatge, que és un altre concepte", va afirmar.

En la seva opinió, les fotos que tothom penja aInstagram són generalment fetes amb telèfons i, encara que algunes vegades apareixen fotos interessants, per a això és necessari tenir una bona càmera, una lent adaptada, saber controlar la llum i no permetre que tot el procés de captura sigui realitzat de forma automàtica.

"No m'agrada Instagram. Sé que als joves els agrada, però jo no ho aconsegueixo. Tinc la impressió que m'estic baixant els pantalons i col·locant les natges a la finestra. Col·locant tota la meva vida en una cosa que tothom veu", va afirmar en ser preguntat sobre la qualitat de les fotos publicades a xarxes socials.

"No uso Instagram, no l'uso gens. Sé que hi ha coses amb el meu nom per aquí, però res és meu. No sé ni agafar l'ordinador. Aquesta és la veritat. Ja tinc 72 anys. Això en la meva generació és molt complicat", va agregar poc abans de ser homenatjat amb el premi "Personalitat de l'any" per la Casa França-Brasil.

Salgado, el mestre del blanc i negre, va relatar que la pel·lícula documental que el seu fill (Juliano Ribeiro Salgado) i el cineasta Wim Wenders van fer sobre la seva vida ("O sal da terra", 2015) va ser gravada amb la mateixa càmera que ell usa per fotografiar.

Va admetre que treballa amb modernes càmeres digitals però que mai ha treballat amb programes per editar imatges digitals com fotoshop perquè no sap editar en computador i perquè li agrada treballar com abans.

El brasiler va relatar que els seus assistents fan una planxa de contacte amb les seves fotografies que selecciona i edita amb una lupa, i que, després de concloure el procés, produeix un negatiu a partir de l'arxiu digital.

"En realitat jo només canvio un suport plàstic, que era el negatiu, per un suport digital, però el resultat matemàticament és el mateix. Sóc molt feliç amb el procés electrònic perquè les càmeres són molt modernes. Tinc una qualitat que mai vaig tenir. Vostè pot realment treballar la imatge de forma fantàstica", va admetre.

Va assegurar que la qualitat de la imatge és avui mil vegades millor i que la tecnologia redueix la feina que tenien els fotògrafs per fer moltes còpies de forma lenta.

"M'he adaptat una mica, així com un dinosaure es va ser adaptant abans de morir, fa 100.000 anys, abans de desaparèixer. És això el que estic fent", va dir.

Després de l'exposició mundial dels seus treballs "Perfum de somni" (2015), sobre la producció de cafè en diversos països, i "Gènesis" (2013), amb imatges de formes de vida que romanen preservades a tot el món, Salgado treballa en un projecte del que diu ser el seu major somni: les comunitats indígenes de l'Amazònia.

Salgado, que va iniciar aquest projecte fa tres anys i calcula quepodrà demorar tres anys més, va afirmar que el seu objectiu és presentar el treball en universitats i escoles de tot Brasil perquè les noves generacions quearribaran al poder tinguin una altra autoestima del seu propi origen i aprenguin a respectar als indis.

"Es tracta d'una cosa molt rica, perquè són comunitats de gran sofisticació, de gran bellesa, de gran cultura, que tenen una música fabulosa, coneixement de la medicina... Una cosa riquíssima que els brasilers no coneixen. Treballo per mostrar això amb la fotografia, però vull aliar-me amb un bon antropòleg per tenir bons textos, bones informacions. Aquest és el treball en el qual estic. Després d'això no sé", va afirmar en rebutjar una ràpida jubilació.