Dos psicòlegs especialitzats en psicologia esportiva per parlar de la llengua. Aquesta és l'última de les conferències previstes per l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE) dins el Curs Eivissenc de Cultura, que arriba enguany la seva edició número 42, segons van explicar ahir Marià Mayans, president de l'entitat, i el sociolingüista Bernat Joan , coordinador del curs. Aquest últim explica amb la seva habitual sorna, que té la seva justificació: «Mantenir-vivint en català, en determinats llocs, és un esport de risc».

Ja amb més calma, i una mica més seriós, indica que aquests experts, que pronunciaran la seva conferència el 25 de novembre, explicaran com l'actitud en la llengua, igual que en l'esport, suposa tenir guanyada la meitat de la batalla. Joan assenyala que en ocasions la convivència de castellà i català genera «incomoditats» i la intenció dels dos psicòlegs serà detallar com bregar amb elles.

Interferències lingüístiques

Totes les conferències del cicle, que acollirà el Club Diario de Ibiza, se celebraran els dijous del mes de novembre i començaran a les vuit del vespre. El curs, que porta com a títol'Eivissa: La normalització pendent. 30 anys de la Llei de normalització lingüística', coincideix amb la commemoració dels 30 anys d'aquesta normativa. El cicle l'inaugurarà Gabriel Bibiloni, sociolingüista i professor de la Universitat dels Illes Balears (UIB), amb la conferència 'En Què consisteix un procés de normalització lingüística'. «Ha investigat molt les interferències lingüístiques», detalla el coordinador del curs, que salta directament al tercer dijous, el 17, quan visitarà Eivissa Xavier Vila, professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, ??que impartirà la xerrada'Situació social de la llengua catalana: marc general'.

Joan explica que ha dirigit l'enquesta sobre els usos de la llengua que es realitza cada cinc o sis anys en els territoris de parla catalana. «Dóna dades fiables», comenta abans de lamentar que alguna de les «tres o quatre» edicions de l'enquesta que s'han fet no ha comptat amb el suport institucional en algun dels territoris: a la Comunitat Valenciana quan governava el PP i en Balears en temps de José Ramón Bauzá.

En dir-li a Bernat Joan que s'ha saltat la xerrada prevista per al dia 10, assenteix i justifica: «És la meva». El coordinador del curs indica que en la seva conferència ('Sobre la situació del multilingüisme: Eivissa, laboratori per a Europa? ') Parlarà sobre com gestionar la interferència lingüística del turisme, una situació que es produeix no només a Eivissa sinó en diverses zones de la costa Mediterrània de França o Itàlia.

L'última de les xerrades del curs és la dels psicòlegs Gemma Sanginés i Ferran Suay, que tindrà lloc l'últim dijous de mes, el dia 24. No obstant això, aquesta no serà la cloenda del Curs Eivissenc de Cultura, que se celebrarà al dia següent, el divendres 25 de novembre. El tancament fins a la propera edició el posarà una taula rodona:'Trenta anys de Llei de Normalització Lingüística. On som. Cap on hauriem d'anar'. «Serà atípica», apunta Joan. I és que l'Institut ha fugit dels perfils habituals en aquest tipus d'acte? «Consellers i regidors de cultura que justifiquen el que han fet»? i comptarà amb professionals de l'àmbit de la comunicació: «Gent que observa el món i pot veure com ha evolucionat».