FAIR PLAY

Festival Temporada Alta

L'esport són valors, disciplina, competitivitat, treball en equip, sacrifici i esforç físic, però també un reguitzell de clixés i imatges icòniques que donen molt joc, només cal veure cada setmana Crackòvia. En aquest cas, els tòpics esportius són l'excusa sobre la qual s'aixeca Fair play, el darrer espectacle de mim amb què el còmic Patrice Thibaud ha passat per Temporada Alta després de Cocorico i Jungles.

Acompanyat pel seu còmplice, el músic i contorsionista Philippe Leygnac, i amb l'ajuda dels gestos, els sons guturals i la música, Thibaud va convertir l'escenari del Teatre Municipal de Girona en una pista de tenis, un camp de futbol, una pista d'atletisme on practicar la javelina o unes barres per impressionar el públic amb espectaculars exercicis gimnàstics.

El piano -la carcassa de l'instrument i la música que en surt- van fer de fil conductor per a tots els gags relacionats amb l'aigua i va servir per escenificar ara una dutxa, ara una piscina on fer natació sincronitzada, ara un carril per a nedadors.

A estones tendres, a estones destralers i d'altres, meravellosament hilarants, com totes les escenes relacionades amb preservar (o no) encesa la flama de la torxa olímpica, Thibaud i Leygnac es van ficar el públic gironí a la butxaca amb un espectacle al qual no cal més pretensió que la de fer passar una bona estona. Tampoc es van oblidar, però, de l'altra cara de la moneda de l'èxit esportiu, els ídols caiguts, com el campió de boxa que recorda que temps passats sempre van ser millors.

Després de 75 minuts disseccionant amb humor els èxits i les febleses dels esportistes, Fair play tanca amb un al·legat a favor de l'esport -«tothom pot fer-ne, els homes blancs, els negres, els grocs i fins i tot els verds», clama el còmic- i entonant la gastada tornada de We are the champions.

No feia falta el subratllat, perquè en l'espectacle de Thibaud no hi ha ningú que no pugi al podi: del més gran als més petits -que eren molts dilluns a la platea-, tothom en surt amb la rialla a la boca i l'ànim d'haver resultat vencedor.