El cantautor valencià Raimon es retirarà definitivament dels escenaris després d'oferir "Dotze recitals de comiat" al Palau de la Música Catalana, ha informat aquets dimecres la institució musical.
El Palau de la Música ha asseverat, en un comunicat, que Raimon presentarà divendres que ve 4 de novembre aquests recitals, que "significaran el comiat definitiu del cantant de Xàtiva dels escenaris".
Els concerts tindran lloc durant els quatre caps de setmana del mes de maig del 2017, els dies 5, 6 i 7; 12, 13 i 14; 19, 20 i 21, i 26, 27 i 28.
Fonts pròximes al cantant han indicat a Efe que Raimon explicarà les raons d'aquesta decisió en la roda de premsa convocada divendres al Palau, en què compareixerà al costat de Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, i Joan Oller, director general del Palau de la Música Catalana.
Raimon Pelegero Sanchis, conegut artísticament com Raimon, és un dels màxims exponents de la "Nova Cançó" i símbol de la cançó protesta en català durant els anys de la dictadura franquista, quan va popularitzar temes com "Al vent", "Jo vinc d'un silenci" o "Diguem no".
Nascut a Xàtiva (València) el 1940, Raimon va donar el seu primer concert amb 22 anys en el Fòrum Vergés de Barcelona al costat de membres dels denominats "Els Setze Jutges".
Amb el seu primer disc "Al Vent" (1963) va aconseguir el "Premi Revelació" i poc després va aparèixer el segon EP de Raimon, amb "Se'n va anar" i que incloïa també el tema "Cançó de Capvespre" sobre un poema de Salvador Espriu.
El 1964 va guanyar el prestigiós Festival de la Cançó del Mediterrani amb "Se'n va anar", primera vegada en què al certamen s'interpretava una cançó en català.
Després d'entrar en contacte amb el moviment de la "Nova Cançó", de la qual també van formar part Lluís Llach, Ovidi Montllor, Pau Riba, Sisa, Guillermina Motta o Joan Manuel Serrat, va emprendre el 1965 una gira per Europa i a l'any següent va fixar la seva residència a Barcelona.
El 1967 va donar recitals al Palau de la Música de Barcelona i fora d'Espanya va estar a la Sala Olympia de París, a més de viatjar per Itàlia, Alemanya, Suïssa, Mèxic o Cuba.
Al maig del 68 es va atrevir a retre homenatge al Che Guevara amb un concert a la Facultat de Polítiques i Econòmiques de Madrid, al qual van assistir més de 6.000 joves, un recital que va acabar amb disturbis.
El 2012, i per commemorar el 50è aniversari del seu primer concert a Barcelona el 15 de desembre de 1962, va emprendre una gira per cinc universitats europees. Van completar els actes una actuació en el Gran Teatre del Liceu i una exposició.
Al maig del 2014 va oferir quatre concerts antològics al Palau de la Música Catalana amb una gran repercussió.
Raimon ha estat guardonat moltes vegades, i així el 1995 va rebre la Medalla d'Or de les Belles Arts i el 2007 el Premi d'Honor de la Música. El 1982 va rebutjar la Creu de Sant Jordi en protesta per la política cultural de la Generalitat de Catalunya.
El 2014 va ser guardonat amb el 46è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, en la primera ocasió en què un cantautor rebia un premi literari d'aquesta importància.
A l'octubre del 2015 la Generalitat Valenciana li va concedir l'Alta Distinció i la Gran Creu de l'Orde de Jaume I El Conqueridor.
