El proper diumenge, dia 16 de novembre, a totes les diòcesis celebrarem la cloenda de l'Any Jubilar de la Misericòrdia. El diumenge 20 de novembre, solemnitat litúrgica de Jesucrist Rei de l'Univers, es clourà a Roma. Ofereixo aquí algunes reflexions en relació amb aquesta celebració conclusiva perquè esdevinguin memòria, acció de gràcies i compromís. No és un punt i final, sinó un punt i seguit.

El mateix Papa escriu en la butlla del Jubileu, Misericordiae Vultus: «En aquest dia, tancant la Porta Santa, tindrem abans de res sentiments de gratitud i reconeixement cap a la Santíssima Trinitat per haver-nos concedit un temps extraordinari de gràcia. Encomanarem la vida de l'Església, la humanitat sencera i l'immens cosmos a la Senyoria de Crist, esperant que difongui la seva misericòrdia com la rosada del matí per a una fecunda història, encara per construir, amb el compromís de tots en el ròxim futur. Com desitjo que els anys a venir estiguin impregnats de misericòrdia per poder anar a la trobada de cada persona portant la bondat i la tendresa de Déu! Que a tots, creients i llunyans, pugui arribar el bàlsam de la misericòrdia com a signe del Regne de Déu que ja és present enmig de nosaltres».

-Certament que som humans i el temps ens demana cloure l'Any Jubilar com a temps especial, però de cap manera cal cloure el que hem viscut durant aquest any d'una manera molt intensa: la immensa miseicròdia i bondat rebudes de Déu i l'esforç en practicar les obres de misericòrdia.

-L'Any Jubilar ha estat temps de gràcia, de festa, de conversió, de perdó, de servei, que cal continuar en la nostra Església Diocesana, en les parròquies, institucions pastorals, grups eclesials i en la nostra vida personal, en el nostre capteniment.

-Es clausurem materialment les Portes de la Misericòrdia, però no el que han significat, ja que han de continuar sempre obertes [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).