Vitalista i artesanal són dos conceptes que s'ajusten a la perfecció per definir Ígnia, el segon treball d'estudi del projecte musical Namina, rere el qual trobem la cantant Natàlia Miró do Nascimento, dos anys després de publicar Orlando (Microscopi, 2014). L'àlbum, disponible des d'aquest passat divendres en format físic i digital -a través de Bandcamp, iTunes i Spotify- conté deu cançons precises, a través de les quals la cantant barcelonina de mare brasilera i pare català reivindica les transformacions, mitjançant una eclèctica cronologia emocional que bascula entre el rock i el folk, amb gotes de jazz i soul.

Molt coneguda a la ciutat de Girona, on ha actuat en diverses ocasions en locals com l'avui desaparegut El Cercle, la proposta de Namina ha fet un decidit pas endavant en aquest segon àlbum, que ha vist la llum gràcies al micromecenatge. "Hi ha canvis i al mateix temps es mantenen certs trets que ja em definien en el debut. La diferència més gran es troba en l'aportació de la banda", assegura la cantant i compositora. Si bé fa dos anys també va poder comptar amb banda, en aquesta ocasió el temps per treballar amb la resta de músics ha jugat a favor, millorant el resultat final.

Malgrat defugir etiquetes, Namina reconeix sentir-se musicalment pròxima a la cançó d'autor, tot i que, tal com ella aclareix, "entesa com el cinema d'autor", amb influències molt diverses, entre les quals, la britànica PJ Harvey. No obstant això, ella prefereix simplificar-ho dient: "Jo faig cançons".

El valor de la lletra

Sobre l'etern debat entorn de si ha de ser primer la lletra o la melodia, Namina ho té clar: "normalment és primer la lletra. Excepte en una de les cançons, he escrit primer la lletra i després la melodia". En el moment de compondre els temes, "primer cal tenir clar quina és la idea que vull transmetre", afirma. I si en la gestació del disc tots els detalls, petits i grans, han estat tractats amb la màxima cura, a foc lent, les lletres no podien ser menys. Les vivències personals es fusionen amb la literatura, creant una conspiració poètica que s'articula en diversos idiomes: català, anglès i portuguès. Així, trobem temes com L'esquellinc, inspirada en Mila, la protagonista de la novel·la Solitud de Víctor Català, o Strange Dead Fish, un crit amarg i d'impotència entorn del drama dels refugiats i la inacció dels països occidentals.

Enregistrat gairebé al 100% en directe als estudis Sol de Sants de Barcelona, sota la batuta d'Alberto Pérez, qui a més d'ocupar-se de la mescla també ha exercit de coproductor, Ígnia es presentarà en directe el pròxim 21 de desembre a la sala La 2 de l'Apolo. En aquest concert, Namina comptarà amb uns quants convidats damunt l'escenari, entre els quals, Jaume Pla (Mazoni), qui ha col·laborat en el disc posant veu a Now I Don't, l'elèctrica peça que enceta el treball.