Els arqueòlegs del Thetis, el vaixell d'arqueologia subaquàtica de la Generalitat, van aconseguir obrir el passat octubre una de les àmfores d'un gran vaixell de càrrega d'època romana que es troba enfonsat a la zona de les illes Formigues i, del seu interior, va sortir garum, la salsa o pasta que a l'època s'usava com a condiment gastronòmic.

L'operació es va dur a terme a més de 40 metres de profunditat, gràcies a la col·laboració del ?submarí Ictineu 3, que permetrà a partir d'ara explorar derelictes a més fondària, on no arriben els bussos i, per tant, són àrees més lliures de l'acció depredadora dels espoliadors.

Segons Gustau Vivar, responsable del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, el vaixell explorat és un dels més grans i més ben conservats de l'època romana a Catalunya. Podria fer més de 15 metres d'eslora i transportar entre 1.000 i 2.000 àmfores, però tot plegat s'haurà de confirmar en les excavacions previstes per a l'estiu vinent a l'indret, uns treballs que podrien ocupar els arqueòlegs subaquàtics durant anys.

La nova tecnologia de l'empresa Ictineu permetrà avançar considerablement i completar la carta arqueològica subaquàtica de Catalunya, que ara ja compta amb 835 jaciments.

En el derelicte de les Formigues, els arqueòlegs han documentat 37 àmfores a nivell superficial, sense excavar, algunes de les quals tenen trossos de xarxa de pesca enganxades, però calculen que n'hi pot haver més d'un miler sota la sorra del fons marí.

Els primers sondejos indiquen que es tracta d'una nau del segle I de la nostra era que, gràcies a la capa que la protegeix, presenta un molt bon estat de conservació i s'espera que aportin documentació important sobre les activitats comercials i de transport marítim de l'època.

Tot i trobar-se a més de quaranta metres de fondària, on no arriba la llum solar, gràcies als focus de l'Ictineu, els escafandristes van poder destapar una àmfora i van comprovar que del seu interior emergia una pasta densa que van identificar com a garum.

Si la totalitat de la càrrega fos la mateixa, es tractaria d'una nau de transport de grans distàncies que segurament unia els ports de l'antiga Bètica (Andalusia), on es produïa el garum, amb els grans ports de Roma, la capital de l'imperi.

Només es coneixen uns altres tres vaixells d'aquestes característiques al conjunt de la Mediterrània.

Una altra possibilitat és que la càrrega de garum sigui només una part i el vaixell transportés també altres materials i productes. En aquest cas es tractaria d'una nau de cabotatge que feia una redistribució de mercaderies pels ports locals de l'antiga Tarraconensis. Els arqueòlegs van presentar el resultat de la campanya ahir al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, amb seu a Pedret (Girona).

El submarí tripulat ha dut a terme durant l'octubre 22 immersions entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós a unes profunditats d'entre 20 i 70 metres. El submarí és capaç de baixar fins als 1.000 metres. En total l'aparell ha estat 66 hores a l'aigua, 31 de les quals submergit, i ha recorregut 30 km