Francisco Nieva, mort ahir a Madrid als 91 anys, va ser il·lustrador, escenògraf, director d'escena i dramaturg, un exemple d'«home del Renaixement», que es va revelar com un innovador en la forma i el contingut del teatre en la Transició i ara ocupava la butaca J de la Reial Acadèmia Espanyola.

La feina de Nieva va ser reconeguda amb nombrosos guardons com els Premis Nacionals de Teatre (1980) i el Nacional de Literatura (1992), per El manuscrito encontrado en Zaragoza; el Príncep d'Astúries de les Lletres (1992), el Max d'Honor de les Arts Escèniques (2004), el Corral de Comèdies d'Almagro (2010) i el premi Valle-Inclán de Teatre (2011) per Tórtolas, crepúsculo... y telón.

Francisco Nieva va néixer el 29 de desembre de 1924 a Valdepeñas (Ciudad Real). El 1941 es va traslladar a Madrid i un any després va ingressar a l'Escola de Belles arts de San Fernando. Va ser un dels impulsors a Espanya del «Postismo», moviment que recollia el testimoni artístic de les avantguardes precedents.

El seu primer treball va ser d'il·lustrador a l'Estafeta Literaria. Allà va conèixer membres del surrealisme francès com André Bretón, el Grup Cobra i va figurar en exposicions internacionals (París, Brussel·les, Lieja o Viena).