Berbers i àrabs no són tan diferents genèticament com es pensava, fruit de l'impacte genètic de les migracions, l'esclavitud i l'arabització, que van deixar una empremta genètica al nord d'Àfrica, segons un estudi liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF) de Barcelona. Segons l'investigador principal de l'IBE i director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, David Comas, el nord d'Àfrica és el resultat d'una multitud de migracions arran de la seva posició estratègica entre tres continents i les constants migracions durant milers d'anys han provocat que la genètica dels seus habitants sigui molt heterogènia.

Comas ha dirigit l'estudi que ha estudiat les grans migracions a nivell genètic. Comas va recordar ahir que cada persona té el seu pedigrí genètic en què es pot veure quin percentatge d'ADN procedeix d'ancestres subsaharians, europeus o asiàtics, i el grau de barreja en l'ADN permet deduir en quin moment va tenir lloc aquella barreja entre els seus ancestres.

Gràcies a tècniques genòmiques, els científics de l'IBE han pogut llegir aquests grans esdeveniments històrics en l'ADN del nord-africans actuals. Des d'un punt de vista històric, els tres grans fluxes de persones a països com el Marroc, Tunísia o Líbia han estat l'arabització al segle VII d. C.; el comerç d'esclaus des de l'Àfrica subsahariana a partir del segle I a. C. durant l'Imperi Romà, i en el XVIII d. C., a causa de l'auge del trànsit cap a Amèrica.