«Live» - Ara Malikian (violí) amb la seva banda habitual. - Auditori de Girona, 13 de novembre - Festival temporada Alta.

Diu el violinista Ara Malikian que durant la seva infància al Líban va haver de conviure amb la dèria del seu pare pels clàssics i la de la seva germana pel rock, mentre ell, en realitat, a qui volia imitar era Travolta en plena febre de dissabte nit. D’una mescla tan explosiva n’ha sortit Live, l’espectacle amb què diumenge va ser a l’Auditori de Girona per repassar, a la seva manera, la història de la música a través del violí i de la seva biografia, explicada amb molta gràcia. Conreador com pocs de l’amor per la música entre els petits, Malikian va congregar un pati de butaques ple de canalla per xalar durant més de dues hores al ritme de melodies libaneses, d’altres d’inspiració hebrea -de la seva etapa a Alemanya, quan es guanyava la vida amenitzant casaments jueus- i creacions pròpies que feien coixí per al que va anomenar «el pernill ibèric» del repertori. Perles gastromusicals que van lluir entre les cordes del violí com La danza de la vida breve de Manuel de Falla i un fragment de l’Estiu de Vivaldi, però també Paranoid android de Radiohead, Life on mars de David Bowie o ­Kashmir de Led Zepelin van servir per recordar una vegada més que en el fons a tots ens agrada la mateixa música: la bona. I el pernil ibèric, és clar.