No hem pas de recular gaire més de mig segle per trobar una societat sense rentadores mecàniques en la qual la roba s´acostumava a rentar un cop al mes, si fa no fa com el cos humà, que s´havia de perfumar amb espígol per dissimular les fortors. La rentadora elèctrica va alliberar l´actual generació d´àvies d´una de les tasques més feixugues que requeien en la dona.
La feixuga tasca consistia a carregar cabassos de roba bruta fins al riu o al rentador, fregar i fregar a mà fins que la roba venia neta, eixugar-la i retornar-la cap a casa.
Una recerca de Joan Anton Abellan Manonellas i Ramon Casadevall Fusellas ha indentificat i documentat un total de 282 antics rentadors a la comarca del Pla de l´Estany, un espai sense cap mena de dubte de relació social però, sobretot, un espai de treball dur.
Una part important d´aquestes 282 «arquitectures de l´aigua», 85 exactament, han desaparegut, però igualment han estat incloses al llibre Qui té roba per rentar? Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l´Estany, que es presentarà el divendres 2 de desembre en un acte al Museu Darder de Banyoles, amb la participació de l´historiador Joaquim Nadal, director de l´Institut Català del Patrimoni Cultural, que firma el pròleg del llibre.
Abellan i Casadevall conclouen que bona part d´aquest patrimoni arquitectònic presenta avui un estat lamentable i ha quedat abandonat entre bardisses, «en greu perill de desaparició». Els autors reivindiquen com «autèntiques relíquies» de l´arquitectura popular rural les restes dels safarejos i rentadors que hi ha escampats per la comarca i insten a la seva conservació.
El llibre, profusament il·lustrat amb fotografies d´època, ofereix la fitxa individualitzada dels rentadors del Pla de l´Estany, dividits per municipis, i inclou un mapa de localització, una imatge i una descripció.
Vestigis que perden la funció
Joaquim Nadal exposa al pròleg que hi ha vestigis del passat que perden la seva funció pel canvi econòmic i social: «Convents sense frares, esglésies sense misses, casernes sense soldats...».
La política cultural pot donar nous usos com a biblioteca o museu a antics edificis, però i els rentadors?
Les arquitectures de l´aigua com canals, rentadors o pantans són un patrimoni cultural i arquitectònic que «hem de saber conservar», conclou Nadal.
Amb l´arribada primer de l´aigua corrent i més tard de les rentadores automàtiques, aquests elements patrimonials van perdre la seva funció i, dels quasi dos-cents rentadors privats que hi havia a mitjan segle XX, l´any 1972 en quedaven 82, els propietaris dels quals pagaven cinquanta pessetes anuals de contribució.
