n Ponç Puigdevall (Sant Feliu de Guíxols, 1963) va obtenir ahir el 37è Premi Joanot Martorell de Narrativa amb la seva obra Il·lusions elementals, mentre que Dolors Miquel (Lleida, 1960) va obtenir el 54è Premi Ausiàs March de Poesia per El guant de plàstic rosa. Tots dos autors van ser els guardonats en aquesta edició 2016 dels premis literaris Ciutat de Gandia, convocats i gestionats per l'Institut Municipal d'Arxius i Biblioteques, organisme autònom de l'Ajuntament de Gandia. L'editorial Edicions 62 publicarà el gener del 2017 tots dos llibres. Els guardons es van lliurar aquest divendres en el marc d'una gala.

Segons va informar l'editorial, el protagonista d'Il·lusions elementals és «un col·leccionista d'errors. Un home sense ni cinc, entossudit a confondre's quant a l'amor, amb certa tendència a oscil·lar entre la melancolia i la destrucció, entre la rutina i l'excés». El llibre narra un viatge a les tenebres d'un escriptor que, per fugir dels grans temors que li generen les vicissituds que viu a Girona «emprèn un viatge que, sense adonar-se'n, l'aboca a la més estricta indigència» amb «l'únic al·licient diari de sobreviure a la gana, al fred, a la por. I vèncer el cansament de l'ànima que a poc a poc es contagia al cos».

L'autor, Ponç Puigdevall, s'ha dedicat durant molts anys a la crítica literària als diaris El Punt i El País, i també ha col·laborat a Diari de Girona, a més de a La Vanguardia i Time Out. L'any 1991 va guanyar el Premi Andròmina amb Un silenci sec, i el 1998 va publicar Era un secret. Amb la novel·la Un dia tranquil (2010) va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona. El volum de contes L'atzar favorable (2012) i D'incògnit (2016) el coloquen com un dels escriptors més exigents de la narrativa catalana contemporània.

El volum Els convidats de pedra (2016), centrat en un grapat d'obres clàssiques desconegudes de la literatura catalana, recull part de les seves crítiques.

Pel que fa al premi Ausiàs March de poesia, El guant de plàstic rosa és un llibre d'una enorme potència imaginativa i expressiva, escrit treballosament a còpia d'anys. «A partir d'una imatge insòlita, la del cadàver d'un home podrint-se a l'aigüera, s'hi descabdella una reflexió lírica sobre la vivència de la mort», va informar Edicions 62. Dolors Miquel (Lleida, 1960) ha publicat una quinzena de llibres de poemes, entre els quals Llibre dels homes (1998), Haikús del camioner (1999), Mos de gat (2002), AIOÇ (2004), Missa pagesa (2006) o La dona que mirava la tele (2010), i les versions de poesia catalana medieval aplegades a Cap home és visible (2010). La seva llarga trajectòria l'ha consolidat com una de les veus més potents del panorama poètic dels Països Catalans.