Miquel Fañanàs guanya el premi Bonmatí

Fañanàs revisa a l'article algunes referències que grans plomes de la literatura han escrit en lloança als plàtans de la Devesa i reivindica que els plans de futur del parc urbà han de passar per atendre el "motor" dels seus 2.500 plàtans, dictaminar el seu estat, decidir en quins s'ha d'actuar, regar-los, mimar-los, tractar-los com el que són: els reis del parc.

D'altra banda, l'alumna Nancy Romero es va proclamar guanyadora de la primera edició del premi Jordi Vilamitjana, destinat a escolars, que convoquen conjuntament el Rotary Club i l'Institut Santa Eugènia en memòria del malaguanyat professor d'aquest centre, escriptor i col·laborador del Diari de Girona.

Aquest és l'article mereixedor de la 36èna edició del premi Manuel Bonmatí.

Els plàtans, reis de la Devesa

• Miquel Fañanàs | Girona
• Ho diu el periodista Narcís-Jordi Aragó en la seva documentadíssima crònica Girona ara i sempre: «Els arbres de Girona són sobretot els plàtans, i els plàtans tenen el seu regne a la Devesa». Josep Pla també va fer-ne el seu particular elogi dient que «no hi ha en tot Catalunya una ciutat que tingui al costat una meravella arbòria tan distingida i dilatada».Nascuts inicialment de manera anàrquica en uns terrenys que al segle XV foren cedits pel rei per tal de compensar «els estralls que causa el riu Ter en els seus desbordaments», els arbres s'utilitzaren per a usos de defensa i de profit i, de fet, no es comença a ordenar com a passeig fins a mitjans del segle XVIII. En aquestes dates hi havia 8.217 arbres plantats, però ben aviat varen començar les tales indiscriminades per raons de defensa militar i és sota el comandament de la ciutat del general Álvarez de Castro que s'ordena una tallada d'arbres generalitzada «para despejar el terreno» i per a les necessitats de defensa de la ciutat.Durant l'ocupació de Girona del 1809 al 1814, els francesos varen tenir la consideració d'endegar no només una replantació dels arbres tallats sinó també una millora substancial del passeig en el seu conjunt. Actualment, els plàtans més vells, probablement plantats pels volts del 1850, els trobem al passeig central i són, per tant, els que requereixen més atencions i, en molts casos, una tala a soca-rel per evitar possibles mals majors i accidents de despreniments de branques seques. Les agressions que ha sofert el parc al llarg dels anys, amb abocadors d'escombraries, presència de les atraccions firals, estacionament incontrolat de vehicles, mercat setmanal, instal·lacions esportives o macro festivals de música com el de fa pocs dies, ens donen la pauta del calaix de sastre que ha estat i és encara la Devesa. Ara s'ha començat a parlar, sembla que seriosament, d'un pla director que haurà de posar ordre i seny a tot el guirigall que encara hi és present. Totes les iniciatives que cerquin la millora del parc en el seu conjunt són bones i positives però no sé si els reis de la Devesa, és a dir, la seva massa arbòria, en són la prioritat.En un article de Narcís Motjé, segurament el tècnic que més i millor coneix la Devesa, les conseqüències de la malaltia Ceratocystis fimbriata en els plàtans, els fongs que els ataquen i les seves necessitats actuals i de futur, escrit amb motiu de la mort del seu fill Jordi en el tràgic succés aeri dels Alps, ens feia saber que tenia molt enllestit un aprofundit estudi sobre l'arbrat fins al punt de disposar de fitxes individualitzades de cadascun dels 2.500 arbres que hi ha al parc.Es té en compte aquesta base científica, útil sens dubte per iniciar qualsevol planejament de futur? És possible que hi hagi problemes de manca d'aigua per regar? Se sap quants pous hi ha al parc, quants estan en servei i quants es podrien activar per aquest menester? Si ens atenem a algunes inversions recents, tot fa pensar que els criteris arboris no són justament els principals pel que fa a les actuacions municipals i, per tant, cal preguntar-se si estan ben establertes les prioritats. La Devesa s'hauria de tractar com un Rolls Royce antic, majestuós, elegant, al qual primer convindria posar-li a punt el motor abans de pintar-lo de verd.Així, els plans de futur del parc de la Devesa haurien de passar per atendre el «motor» dels seus 2.500 plàtans, dictaminar el seu estat, decidir en quins s'ha d'actuar, regar-los, mimar-los, tractar-los com el que són: els reis del parc! Saber donar la raó a Carles Rahola: «Bella és la Devesa de Girona, en la primavera triomfant; a l'estiu en què les grans voltes de fullatge ens resguarden dels potents raig de sol; en l'agonia daurada de la tardor, amb les fulles d'aram que encatifen el sol; bella, sempre bella, àdhuc en la mateixa desolació hivernal...»..