Miquel Fañanàs guanya el premi Bonmatí per l'article «Els plàtans, reis de la Devesa»

L'escriptor s'endú la 36a edició del premi que convoca el Rotary Club de Girona pel treball aparegut al Diari de Girona

03.12.2016 | 07:22
Miquel Fañanàs guanya el premi Bonmatí per l'article «Els plàtans, reis de la Devesa»

Miquel Fañanàs, l´escriptor que va debutar el 1983 amb l'impactant Susqueda i altres narracions, es va proclamar ahir a la nit gua­nyador de la 36a edició del premi Manuel Bonmatí d´articles periodístics, per l´article Els plàtans, reis de la Devesa, una aferrissada defensa de la massa arbòria de 2.500 exemplars que floreixen a la Devesa de Girona, publicat el 22 d´agost a la contraportada del Diari de Girona.

Fañanàs va celebrar, en la gala de lliurament, a l´hotel Carlemany, la recepció d´un premi que li fa «molta il·lusió» perquè suma un reconeixement periodístic a la seva trajectòria d´autor de llibres. El Bonmatí està dotat amb 1.500 euros.

Qui té assignada la contraportada de dilluns del Diari de Girona intenta parlar de la ciutat «en clau d´actualitat» però incorporant sempre «alguns elements de reflexió» amb l´ambició de poder contribuir a tenir «una societat millor».

«El més essencial que hi ha a la Devesa són els 2.500 plàtans que hi ha», va dir Fañanàs davant un auditori de més de cent persones.

El jurat va haver d´escollir entre aquest article i un altre del mateix autor, Escultures en l´anonimat, en el qual reivindicava que totes les escultures de les ciutats haurien de tenir una placa identificativa.

Fañanàs va ser corresponsal a Girona del Diari de Barcelona i El Periódico, i tinent d´alcalde de l´Ajuntament de Girona. Ha gua­nyat els premis literaris Just M. Casero de narració curta, el Ciutat d'Olot de novel·la i el Vall d'Albaida de literatura eròtica. L'any 2012 va guanyar el premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb La bruixa de pedra.

La gala literària va tenir molt present l´esperit dels malaguanyats Jordi Vilamitjana i Narcís-Jordi Aragó. Joaquim Nadal, que ha assumit la presidència del jurat del premi Bonmatí en substitució d´Aragó, mort aquest any, va tenir paraules de record per a tots dos.

De Vilamitjana va dir que havia escrit «a favor i en contra meu», però, enllà de les «coincidències i discrepàncies», li devia un reconeixement per l´antiga amistat que els unia, reconeixement que va fer ahir dedicant el qualificatiu de «professora excel·lent» a la seva mare, Catalina Pujol, a la qual el mateix Nadal, de menut, va tenir de mestra els estius, a la casa familiar de vacances a La Fosca. A Aragó, l´autor de Girona ara i sempre, el va qualificar de «periodista de cap a peus», «culte» i «profundament gironí».

La periodista Clara Jordán va presentar una la gala que va comptar amb la participació de l´edil Isabel Muradàs, el president del Rotary Club de Girona, Narcís Vidal, el secretari, Jordi Vilarrúbia, i el regidor de Cultura i membre del Rotary Carles Ribas, que va anunciar la publicació de tots els textos d´Aragó sobre Bonmatí.

Els plàtans, reis de la Devesa

Ho diu el periodista Narcís-Jordi Aragó en la seva documentadíssima crònica Girona ara i sempre: «Els arbres de Girona són sobretot els plàtans, i els plàtans tenen el seu regne a la Devesa». Josep Pla també va fer-ne el seu particular elogi dient que «no hi ha en tot Catalunya una ciutat que tingui al costat una meravella arbòria tan distingida i dilatada».

Nascuts inicialment de manera anàrquica en uns terrenys que al segle XV foren cedits pel rei per tal de compensar «els estralls que causa el riu Ter en els seus desbordaments», els arbres s'utilitzaren per a usos de defensa i de profit i, de fet, no es comença a ordenar com a passeig fins a mitjans del segle XVIII. En aquestes dates hi havia 8.217 arbres plantats, però ben aviat varen començar les tales indiscriminades per raons de defensa militar i és sota el comandament de la ciutat del general Álvarez de Castro que s'ordena una tallada d'arbres generalitzada «para despejar el terreno» i per a les necessitats de defensa de la ciutat.

Durant l'ocupació de Girona del 1809 al 1814, els francesos varen tenir la consideració d'endegar no només una replantació dels arbres tallats sinó també una millora substancial del passeig en el seu conjunt. Actualment, els plàtans més vells, probablement plantats pels volts del 1850, els trobem al passeig central i són, per tant, els que requereixen més atencions i, en molts casos, una tala a soca-rel per evitar possibles mals majors i accidents de despreniments de branques seques. Les agressions que ha sofert el parc al llarg dels anys, amb abocadors d'escombraries, presència de les atraccions firals, estacionament incontrolat de vehicles, mercat setmanal, instal·lacions esportives o macro festivals de música com el de fa pocs dies, ens donen la pauta del calaix de sastre que ha estat i és encara la Devesa. Ara s'ha començat a parlar, sembla que seriosament, d'un pla director que haurà de posar ordre i seny a tot el guirigall que encara hi és present. Totes les iniciatives que cerquin la millora del parc en el seu conjunt són bones i positives però no sé si els reis de la Devesa, és a dir, la seva massa arbòria, en són la prioritat.

En un article de Narcís Motjé, segurament el tècnic que més i millor coneix la Devesa, les conseqüències de la malaltia Ceratocystis fimbriata en els plàtans, els fongs que els ataquen i les seves necessitats actuals i de futur, escrit amb motiu de la mort del seu fill Jordi en el tràgic succés aeri dels Alps, ens feia saber que tenia molt enllestit un aprofundit estudi sobre l'arbrat fins al punt de disposar de fitxes individualitzades de cadascun dels 2.500 arbres que hi ha al parc.

Es té en compte aquesta base científica, útil sens dubte per iniciar qualsevol planejament de futur? És possible que hi hagi problemes de manca d'aigua per regar? Se sap quants pous hi ha al parc, quants estan en servei i quants es podrien activar per aquest menester? Si ens atenem a algunes inversions recents, tot fa pensar que els criteris arboris no són justament els principals pel que fa a les actuacions municipals i, per tant, cal preguntar-se si estan ben establertes les prioritats. La Devesa s'hauria de tractar com un Rolls Royce antic, majestuós, elegant, al qual primer convindria posar-li a punt el motor abans de pintar-lo de verd.

Així, els plans de futur del parc de la Devesa haurien de passar per atendre el «motor» dels seus 2.500 plàtans, dictaminar el seu estat, decidir en quins s'ha d'actuar, regar-los, mimar-los, tractar-los com el que són: els reis del parc! Saber donar la raó a Carles Rahola: «Bella és la Devesa de Girona, en la primavera triomfant; a l'estiu en què les grans voltes de fullatge ens resguarden dels potents raig de sol; en l'agonia daurada de la tardor, amb les fulles d'aram que encatifen el sol; bella, sempre bella, àdhuc en la mateixa desolació hivernal...».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cultura

Javier Cercas.
L´escriptor Javier Cercas rep el premi al Llibre Europeu de l´any per «El impostor»

L´escriptor Javier Cercas rep el premi al Llibre Europeu de l´any per «El impostor»

L'exprofessor de la Universitat de Girona afirma que Espanya ha passat de l'obscurantisme a ser un...

El Bòlit centre d´art proposa passar una jornada amb l´artista Jordi Mitjà

El Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona proposa passar dissabte una jornada amb l'artista...

Kirk Douglas: un segle de rebel·lia

Kirk Douglas: un segle de rebel·lia

De petit, sempre confonia en Kirk Douglas i en Robert Mitchum. El mateix em passava amb en Burt...

Gloria Gaynor, cap de cartell del Black Music Festival 2017 de Girona i Salt

Gloria Gaynor, cap de cartell del Black Music Festival 2017 de Girona i Salt

La cantant nord-americana, molt coneguda pel seu èxit «I will survive», actuarà a l´Auditori el 3...

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema