El Museu d'Art de Girona (MD'A) va inaugurar ahir Miquel Blay. El camí de l'èxit, una exposició dedicada a l'artista d'Olot. En total són 43 obres, 31 de les quals escultures, on es repassa la vida professional de Blay. El centre ha fet coincidir la mostra amb el 150 aniversari del naixement de l'escultor garrotxí, atès que segons la directora, Carme Clusellas, fer aquesta exposició era «gairebé una obligació» pel museu, en tractar-se d'un dels artistes més rellevants a Catalunya i a la resta de l'Estat. L´exhibició, que es podrà visitar a Girona fins al 17 d´abril de 2017, es fa en paral·lel amb una altra al Museu d'Olot que repassa la primera etapa de la vida de Blay a la capital de la Garrotxa.
La comissària de l'exposició, Mercè Doñate, destaca que la mostra permet «veure l'evolució de Blay» des del final de la seva formació fins la consagració com artista. Doñate afegeix que, durant el recorregut, es pot veure com milloren les habilitats de Blay fins arribar a l'obra que el porta a ser un artista respectat, Els primers freds. En l´acte d´inauguració, celebrat ahir al migdia, Clusellas va classificar Blay com un «artista cèlebre» i va criticar que no hagi estat prou reivindicat a Catalunya.
«Estem parlant d'un dels grans escultors catalans, i el fet d'haver encaixat en una època a mig camí entre els segles XIX i XX ha fet que no estigui entre els més reconeguts», va indicar Clusellas. Per a la directora és important mostrar l'obra perquè era «gairebé una obligació» aprofitant l'efemèride del 150 aniversari del naixement de Blay. Clusellas va destacar que les dues exhibicions es complementen, ja que l´olotina repassa la joventut i els primers anys de formació de Miquel Blay, fins que la Diputació de Girona li va concedir la beca per formar-se a París i Roma. A més, el Museo del Prado de Madrid inaugurava el passat mes d'abril l'exposició Solidez y Belleza, una mostra que presentava les 19 obres de l'artista que es troben al centre madrileny.
Una beca «clau» de la Diputació
Tant la directora del MD'A com la comissària de l'exposició van destacar que la beca concedida per la Diputació va ser «clau» per la formació de Blay. Clusellas va comentar que aquesta ajuda va ser la primera que es donava a un escultor, i que en aquella època era habitual becar artistes que destaquessin. «Va donar molt bon resultat: sense aquella ajuda, no hauria arribat mai on va arribar», va advertir la directora.
L´acte d´inauguració va comptar també amb el responsable de cultura de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, a més del regidor de cultura de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas, i Kathryn Thorup, una de les besnétes de Blay, que actualment viu a París. Thorup va destacar el gran llegat del seu besavi «no només per les escultures sinó també en els escrits i les pintures».
Tres àmbits diferents
L´exposició es divideix en tres àmbits diferenciats que mostren, de manera progressiva, la fama i reconeixement assolits ja en vida per Miquel Blay i el seu creixement com a artista: «El pensionat de la Diputació a París i Roma» (1888-1893), «L'indiscutible èxit d´Els primers freds» (1892) i «París. La consagració d´un artista (1894-1906)».
El primer posa en evidència la progressió -tant pel que fa a aspectes tècnics com als pròpiament artístics- que va seguir la seva obra en el decurs de les estades a París i a Roma, ciutats on va modelar el seu temperament artístic. Algunes de les obres exposades en aquest àmbit són encàrrecs que Blay havia de lliurar per justificar la seva beca.
El segon àmbit es dedica al procés creatiu d´Els Primers Freds, una obra decisiva en la trajectòria de Blay, creada en els darrers mesos de la seva estada a Roma, quan acabava l'etapa de formació per iniciar una carrera brillant com a escultor. Precisament aquesta obra és la que porta Blay a ser un dels escultors més reconeguts, tot i que la fa sent becat i amb només 27 anys.
El recorregut expositiu es tanca repassant l´últim tram de la vida professional de Blay, on es dedicaria especialment a la creació de conjunts monumentals destinats a diverses ciutats espanyoles i iberoamericanes i a la pedagogia artística.
