n La Universitat de Girona, que ara celebra el seu 25è aniversari, té uns orígens molt més remots que la sessió del 16 de desembre de 2011 al Parlament de Catalunya que en va aprovar la creació.

La UdG és hereva de l'anomenat Estudi General. Va ser creat el 1446 pel rei Alfons el Magnànim, el qual va concedir a Girona el privilegi d'atorgar títols de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, dret i medicina.

La iniciativa docent va anar a càrrec dels síndics municipals i de l'Església, però les classes no van començar oficialment fins al 1572 en l'entorn del que ara es coneix com a edifici de Les Àligues, construït expressament com a seu universitària.

Els estudis universitaris es van estendre amb un notable prestigi fins al 1717. Aleshores, la Universitat va ser clausurada a causa del Decret de Nova Planta i la consegüent pèrdua d'identitat política de Catalunya.

Al llarg del segle XIX, i com a resultat de la revolució liberal, l'ajuntament de la ciutat va impulsar l'anomenada Universitat Lliure de Girona, que va oferir estudis de Dret i Farmàcia fins al 1874.

La història recent de la Universitat de Girona té com a referents l'Escola Normal de Mestres i, de manera especial, les iniciatives que es duen a terme als anys seixanta del segle XX per tal de tornar a instaurar estudis universitaris a Girona.

Es va crear el Col·legi Universitari de Girona i l'Escola Politècnica Superior, que depenien, respectivament, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Posteriorment, es va recuperar l'Estudi General, que acollia estudis d'Humanitats, d'Empresarials, de Ciències i de Ciències Socials.

Finalment, l'any 1991, un decret del govern autonòmic va crear la nova Universitat de Girona, amb aportacions de les diverses cultures universitàries que van convertir Girona en un punt de referència multidisciplinari.

El resultat és la ciutat universitària d'avui, amb una dinàmica relació universitat-empresa que es concreta en el nombre de contractes de transferència de tecnologia amb la indústria,el nombre d'empreses spin-off creades pels investigadors universitaris i el nombre de projectes competitius amb participació empresarial.

A més a més, la UdG no està mal situada en les posicions europees pel que fa a recerca, pel nombre de projectes europeus, pel nombre de centres TECNIO d'excel·lència en innovació i pel nombre de patents.

Una de les potes estratègiques de la UdG va ser la posada en marxa, a partir del 2007, del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (PCTG), destinat a concentrar la innovació i d'emprenedoria. Actualment, als seus edificis hi ha 123 usuaris: 75 empreses, 28 grups de recerca de la Universitat, 6 centres de recerca amb personalitat jurídica pròpia i 14 institucions diverses, entre les quals hi ha fundacions i entitats de serveis. Al Parc hi treballen unes 1.300 persones, la majoria llicenciats i doctorats.

No tot han sigut facilitats. Des de gener de 2015, el Parc Científic i Tecnològic de la UdG està en concurs de creditors. Arrossega un deute de 42 milions d'euros, essent l'Estat el principal creditor de la instal·lació. Fa mesos que s'està negociant amb creditors i amb els patrons per evitar que el Parc entri en liquidació. El 26 de gener s'ha convocat una junta de creditors (el jutjat ja l'ha ajornada dues vegades) que serà determinant per determinar el futur del Parc.