Lluís Busquets i Grabulosa posa en diàleg Ramon Llull, Jacint Verdaguer i Lluís Maria Xirinacs al llibre Amic i amat. Tres homes de Déu en diàleg, que acaba de publicar Blasch Editor.
El volum aplega el Llibre d'amic i amat de Llull, de l'any 1283, acompanyat dels poemes amb què el va parafrasejar Verdaguer a Perles [d'amic i d'amat], de 1896 i, encara, hi combina les Darreres espurnes amb què Xirinacs s'hi va referir poc abans de la seva ofrena al Transcendent, que data del 2007, dies abans de la seva mort.
Aquesta antologia extraordinària de Llull, Verdaguer i Xirinacs és una de les obres que clou l'Any Llull, la commemoració oficial del 700 aniversari de la mort del pensador i escriptor medieval.
Busquets, que és col·laborador del Diari de Girona, publica els versos de Llull adaptats al català actual gràcies a la col·laboració de la professora de llengua i literatura catalanes Helena Soler.
El llibre ha prescindit dels «textos espuris» de Llull, ja que des de les primeres edicions del segle XVI, l'obra lul·liana va incloure textos que no són de l'autor.
A més, el llibre de Busquets i Grabulosa exposa amb tota claredat la correspondència dels poemes de Verdaguer amb els versicles de Llull. Pel que fa a l'aportació de Xirinacs, és la primera edició d'aquestes referències lul·lianes del polític, escriptor, pensador i també religiós català.
El llibre, de tapa dura, porta 29 pàgines d'il·lustracions del prestigiós pintor Sergi Barnils, que Busquets descriu com «una veritable borratxera mística de colors en la infausta temptativa de voler representar totes les interrelacions entre l'home, l'amic, i Déu, l'amat».
A més de l'edició comercial, se n'ha fet una edició d'art numerada de l'1 al 202 exemplars, signats pels autors de l'edició i el pintor.
«Darreres espurnes»
Una de les Darreres espurnes de Xirinacs fa així: «Arribo als meus setanta-cinc anys i dono la meva vida sense que ningú me la vulgui prendre, ben liurement, per certificar-me i cerfificar-vos que, en tota la meva lluita anterior, tenia la voluntat inequívoca de jugar-m'ho tot». «Com l'alcalde Cork a Irlanda, vull explicar amb la meva mort als catalans que no obtindrem la plenitud dels nostres drets i deures si ho intenta qui no estigui disposat a donar la vida per aquest propòsit».
