El Museu d'Història de Girona exposa des d'aquest dimecres el despatx des d'on treballava l'escriptor i periodista Carles Rahola -afusellat el 1939 pels franquistes- i també documents i llibres de la seva biblioteca.
El museu ha adaptat un espai per recrear el despatx i, d'aquesta manera, permet al visitant fer-se una idea acurada de com era l'entorn des del qual pensava, creava i escrivia.
La donació dels mobles i de part de la biblioteca l'han fet els seus néts. Aquesta donació completa la de 1996, quan les seves filles van cedir a la ciutat llibres i documents que es conserven a l'Arxiu Municipal de Girona.
Ara, la família complementa el fons Carles Rahola amb els mobles del despatx, més llibres de la seva biblioteca personal, objectes personals (com ulleres, tinters o un retrat de la seva dona) que tenia el despatx i d'altres documents.
Després de la mort de Carles Rahola, el despatx i la biblioteca que tenia al domicili familiar de la ronda de Ferran Puig van ser mantinguts intactes per la família.
A partir de l'any 1996, les seves filles van fer una primera donació a l'Ajuntament de Girona de bona part dels llibres i documents produïts i aplegats pel seu pare, avui conservats a l'Arxiu Municipal de Girona. La cessió de la documentació i el mobiliari que restava al despatx completa aquella primera donació.
El Museu d'Història ha situat a l'antic celler del convent de frares caputxins el material de Rahola i la previsió és que en uns mesos s'incorpori a la quarta planta del centre, juntament amb d'altres objectes de l'època.
La directora del museu, Sílvia Planas, va dir ahir que els llibres i documents que ara s'exposen als prestatges del despatx es traslladaran més endavant a l'Arxiu per garantir-ne la seva conservació.
Paral·lelament, encarregaran unes recreacions dels llibres per posar-los a l'espai del despatx.
Des del museu valoren aquesta donació com una aportació molt important per explicar la història de la ciutat i del país, en un context de finals d'una Guerra Civil que va truncar els avenços que havia suposat la República.
«És una donació importantíssima per al museu, permet explicar aquell període de la història posant noms i cognoms, i revisitant un espai que ens permet fer-nos a la idea de com treballava, pensava i escrivia», va dir.
De fet, des del museu han respectat la disposició original dels mobles i dels elements que es mantenien, encara intactes, a la casa familiar.
La directora del museu va destacar que s'exposa tot el mobiliari i també els llibres que encara eren al despatx. «Són elements que l'acompanyen en el seu procés de creació, de cultural i de literalitat, elements carregats d'història, importància i emoció per entendre un període històric de la nostra ciutat i del país».
Entre els elements personals, destaca un retrat de la seva esposa, una menció que va guanyar als Jocs Florals de Girona de 1926, la seva màquina d'escriure i també una pedra de Cadaqués.
Segons explica Planas, Rahola era fill d'aquest poble empordanès i cada cop que hi tornava s'enduia amb ell una pedra que guardava al despatx i que també s'ha donat a la ciutat.
Rahola va morir afusellat el 15 de març de 1939, poc després de l'entrada de les tropes feixistes del dictador Franco a Girona. Va ser condemnat a mort per un tribunal militar i afusellat al cementiri.
