Hi ha papers que acompanyen i abracen els seus actors tota la vida i Carrie Fisher, que va morir ahir als 60 anys a Los Angeles després de patir un infart fa quatre dies en un avió, quedarà en la memòria dels cinèfils com la inoblidable i galàctica princesa Leia de Star Wars.

La seva valentia i bravesa en defensa de les forces rebels contra el malvat Imperi, el seu característic pentinat de rodets i el seu apassionat idil·li amb Han Solo (Harrison Ford) van ser els punts més destacats de la princesa Leia, un paper que va llançar a la fama estel·lar Carrie Fisher i del qual, a la llarga, mai podria escapar.

La intèrpret, que havia reprès el seu carismàtic rol en el reeixit rellançament de la saga amb Star Wars: El despertar de la força (2015) i havia confirmat la seva participació a Star Wars: Episodi VIII (2017), havia presentat recentment The Princess Diarist, un llibre que relata la seva experiència i diverses curiositats i secrets sobre el rodatge de Star Wars.

Sang d’actriu a les venes

Carrie Fisher va néixer el 21 d'octubre a Beverly Hills (EUA) amb la sang de l'espectacle corrent per les seves venes ja que era filla del cantant Eddie Fisher i l'actriu Debbie Reynolds.

Els seus primers passos al món de la interpretació els va fer com a estudiant d'art dramàtic a la Royal Central School de Londres i com a part de l'elenc d’Irene (1973), un musical de Broadway que protagonitzava la seva mare.

El debut al cinema li va arribar de la mà de Warren Beatty, que durant molt temps va tenir entre cella i cella el projecte de la pel·lícula Shampoo. Finalment l'acabaria dirigint Hal Ashby i es va estrenar el 1975 amb Beatty i Julie Christie com a protagonistes i Fisher en un rol secundari.

Per aquells anys, el jove cineasta George Lucas, que havia adquirit prestigi pel bon rendiment d’American Grafiti (1973), tractava de tirar endavant un ambiciós film de ciència-ficció en el qual gairebé ningú de la indústria de Hollywood confiava.

Per al paper de la princesa Leia, que seria l'únic rol femení amb veritable pes en la trilogia original de Star Wars, van sonar els noms d'Amy Irving o Jodie Foster, però va ser Carrie Fisher qui finalment entraria al set de rodatge al costat de Mark Hamill (Luke Skywalker) i Harrison Ford (Han Solo).

Contra tot pronòstic, La guerra de les galàxies (1977) va arrasar a taquilla i es va convertir en un massiu fenomen de fans, al mateix temps que en una imparable màquina de fer diners no només per les pel·lícules sinó també amb la venda de marxandatge.

Segons el portal especialitzat Box Office Mullo, aquest film està en el lloc número dos de la llista de pel·lícules més taquilleres de la història, amb 1.534 milions de dòlars de recaptació, només per darrere d’El que el vent s’endugué (1939), amb 1.740 milions.

Fisher va tornar a l'univers de Star Wars a L'imperi contraataca (1980) i El retorn del Jedi (1983), els seus anys de més esplendor però també, com revelaria temps després, una època en la qual van començar els problemes amb l'alcohol i les drogues, que la portarien a rebre tractament per addiccions.

«La gent vol que digui que estic fastiguejada d'interpretar Leia i que això va fer malbé la meva vida. Però si la meva vida era tan fàcil d'arruïnar, llavors mereixia ser arruïnada», va dir en una entrevista el 2015 per The Daily Beast l'actriu, que també va patir trastorn bipolar.

Després de Star Wars, la popularitat de Fisher va caure progressivament i la seva carrera no va tenir la continuïtat necessària per conservar l’estatus d'estrella de Hollywood, encara que el seu nom i cognom van figurar en els crèdits de pel·lícules com Lladres d’estar per casa (1980), Hannah i les seves germanes (1986) o Quan Harry va trobar la Sally (1989).

Aleshores l'actriu va donar un gir a la seva trajectòria i va començar la tasca com a escriptora. Entre el grapat de llibres que va signar destaca Postals des de Hollywood, una novel·la amb tints autobiogràfics que arribaria a la gran pantalla el 1990 amb guió de Fisher, direcció de Mike Nichols (El graduat, 1967) i amb Meryl Streep i Shirley MacLaine com a líders del repartiment.

També va escriure les novel·les Deliris de l'àvia (1993) i El més ­horrible existeix (2004), les obres de no ficció Wishful Drinking (2008) i Shockaholic (2011) i els guions de les pel·lícules These Old Broads (2001) i I-Girl (2007).

Últims treballs al cinema

Els seus últims treballs al cinema, abans de tornar a la saga Star Wars, van ser Germanor de sang (2009, Stewart Hendler) i Maps to the Stars (2014, David Cronenberg). Recentment havia presentat el volum de no-ficció The Princess Diarist, en el qual va revelar que va mantenir un idil·li amb Harrison Ford.

Fisher va estar casada fugaçment als anys 80 amb el cantant Paul Simon. Posteriorment va tenir una relació amb el representant Bryan Lourd, fruit de la qual va néixer la seva filla Billie Lourd, que també és actriu.