La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG dedica un llibre a l'escriptura i el pensament de Salvador Dalí, artista autor d'una pintura considerada d'un «alt contingut intel·lectual» i que va ser un «pensador del seu temps amb una visió del surrealisme essencialment cognitiva».

El volum Dalí: escriptura i pensament, amb edició a cura de Joan Vergés, director de la Càtedra de la UdG que va fundar Josep Maria Terricabras, recull les comunicacions i ponències presentades al Simposi Internacional Literatura i pensament en Salvador Dalí, organitzat l'abril de 2012.

Joan Vergés defensa a la presentació que l'interès del llibre se centra el «l'artista que escriu i que llegeix», el «Dalí que s'ocupa del pensament, la ciència, la filosofia», que «no és la seva cara més coneguda». El mateix Dalí, en una entrevista que Lucia Moni recupera en aquest volum, va confessar al periodista Soler Serrano que el seu pare el considerava «millor escriptor que no pas pintor».

Dalí va comentar: «I segurament és veritat perquè els pintors són molt rucs en general, en canvi els escriptors són molt més intel·ligents». A l'entrevista també deia: «Fa quaranta anys que escric per veure qui sóc, i encara no ho he aconseguit saber».

Aquesta dedicació de Dalí a l'escriptura queda corroborada amb els milers de pàgines dels 7 volums de les obres completes que la Fundació Dalí va publicar a partir del 2004, aprofitant la commemoració del centenari del naixement de l'artista.

Entre aquestes obres n'hi ha una que va tenir un considerable èxit comercial, La vida secreta de Salvador Dalí, que Eugenio Carmona analitza en aquest llibre de la Càtedra Ferrater Mora.

Convèncer els figuerencs

Altres contribucions que ajuden a interpretar la figura de Dalí són les de Joan M. Minguet Batllori, que es pregunta si Dalí va ser un pallasso o un intel·lectual; Joan Cuscó, que repassa la relació de Dalí amb la ciència i la filosofia, i reivindica el vincle del pintor empordanès amb la tradició de pensament català, o Enric Casasses, que remarca el deute de Dalí amb el pensador Francesc Pujols. Casasses subratlla que Dalí, més que l'èxit mundial, el que volia era convèncer els figuerencs.

Vicent Santamaria explica el deute que Dalí té amb Lacan; Astrid Ruffa parla del retrat surrealista de Dalí, i Mariona Seguranyes se centra en l'experiència de la melanconia en Dalí, que situa a l'Empordà.

Marisa García Vergara parla de la relació entre Dalí i Bataille; Mathilde Hamel estudia l'única novel·la que el figuerenc va publicar, Rostros ocultos, i Lucia Moni analitza la capacitat de Dalí d'aprofitar el món mediàtic per vendre la seva faceta literària a l'espectador d'audiovisuals.

El llibre encara incorpora les aportacions de Sebastià Roig, que s'endinsa en la relació de l'obra daliniana i el llenguatge del còmic; Ignasi Roviró, que repassa les col·laboracions de l'artista a la revista Minotaure, i Joan Manuel Bonet, que ofereix una mirada personal a la biblioteca personal de Dalí.

«Dalí no s'explica sol. Requereix un esforç intel·lectual, una anàlisi», sosté Vergés.